7 d'agost de 2011
Sense categoria
1 comentari

LLEGENDES PASSEJADES

<!–
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Times;
panose-1:2 0 5 0 0 0 0 0 0 0;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
@font-face
{font-family:Cambria;
panose-1:0 0 0 0 0 0 0 0 0 0;
mso-font-alt:”Times New Roman”;
mso-font-charset:77;
mso-generic-font-family:roman;
mso-font-format:other;
mso-font-pitch:auto;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin-top:0cm;
margin-right:0cm;
margin-bottom:10.0pt;
margin-left:0cm;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-ascii-font-family:Cambria;
mso-fareast-font-family:Cambria;
mso-hansi-font-family:Cambria;
mso-bidi-font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-language:EN-US;}
p
{margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-ascii-font-family:Times;
mso-fareast-font-family:Cambria;
mso-hansi-font-family:Times;
mso-bidi-font-family:”Times New Roman”;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>

Pens en el primer crit quan surts de la pantafena
de la mare: el crit de la pèrdua d’un univers àfon, obscur, solitari i líquid.
Mir un ramat de núvols en forma de cintes de color d’albercoc madur damunt el
putxet on els pins es retallen negres tinta xinesa.

Sé que per allà fuig el
sol. Aquella caverna fosca en el ventre de la mare l’he perduda per sempre.
Allà vaig viure la solitud fetal. Com devia ser? Dins el ventre de la nit sent
la solitud fetal. Ara duc dins la mà un bri de fonoll i una frase de Benedikt
Spinoza escrita amb tinta negra: L’home
no és feliç més que en la solitud, en què no obeeix ningú més que a si mateix
.
És una traducció literal d’un vell text francès. Pens que la capacitat d’estar
sol és un dels fonaments de la creativitat. Record les paraules de Melanie
Klein: sentir-se sol és el programa.
M’agrada evocar aquest món intern abans de que fos tocat pel llenguatge, per la
paraula, sentir-me aquella bestiola humana vivípara surant en la bossa materna.
Per què sempre m’agafa la fosca? Perquè sense saber-ho esper el prodigi. És tot
u: veig aparèixer a contrallum el vol d’un sebel·lí i escolt d’enfora el seu
cant. Hi ha alguna cosa de secret i incomunicable en aquestes paraules que acab
d’escriure. (Si us plau deixau-nos escriure
el que no gosam dir amb la boca.)

 

 

II

Camín. Em deman perquè els humans tenim un
naixement sense renaixement quan tota la natura neix, creix, es desenvolupa,
mor i reneix segons les estacions. Per què el creixement s’atura en nosaltres
d’una forma tan abrupta? Don voltes i voltes a la idea. Mir la força dels
albons a punt de treure la caramuixa. En la natura el naixement se sosté en el
cor de la definició. Qualsevol cosa pot néixer, pot renéixer, pot treure ulls. Pellere, pulsi, pulsió, creixença. Allò que empeny a fer és una força tan
allunyada de la consciència com puguin ser el silenci, l’emoció, la sensació,
el sofriment. Quan serem morts i inhumats no hi haurà primavera l’any següent.
Per què pens aquestes coses? L’exercici quotidià de la meditatio mortis en els romans mostra que la fi no estava mai
situada per a ells en els darrers instants. Llegesc una frase que Franz Kafka
va escriure per al seu amic Oskar Pollak: «Necessitam llibres que actuïn sobre
nosaltres com la mort d’algú que ens és més estimat que nosaltres mateixos.» El
temps del dol constitueix l’espai de l’art, de la creació. De sobte ha caigut
la nit com una fosca serena entre la qual el fum adormit d’una foguera em diu
que alguna cosa crema encara.

 

 iIII

L’AMOR ÉS UN
MEMORIAL

 

Cadafal de
solitud. Aràlia, per què els indis siux deien que estimaven sa terra com el
nadó estima el batec del cor de sa mare? Aràlia, ser prop de tu significa
“ser feliç”, per què tantes distàncies plegades? Aràlia, ets un canvi
de forma perpetu, per què no puc ser part de les teves metomorfosis? Locus
neminis: Lloc de ningú.

  1. Els temps canvien

    ara lia o ara no lia? 

    pot deixar de fumar

    aprofitant el curt temps de la calor

    glop a glop 

    beu el suc de dos petites llimones

    amb un litre d’aigua

    de bon de matina

    enganxat a la nicotina …

    per deslliurar-se.

    Salut //*//

    .

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!