UNA FRASE DISSOLVENT I BELLA DE SEBASTIÀ PERELLÓ
Mentre les polítiques de línia recta van per les
grans artèries rígides, i caminen pels carrers amples inalterables,
corren per les vies de cintura, fan drecera per les autopistes insulses,
redimensionen, anul•len, deixen de banda, tanquen, i tallen per tal de ser encara
més transitables i anar com una bala cap a una austeritat que fa ascetes
els de sempre, mentre no hem de mirar de manera aïllada el fet que
d’altres, també els de sempre, fan la seva via, amb aquell aire diligent
i impetuós dels que han perdut la memòria,i no recorden que són els que
han tudat, han malmès i malversat, ens convendrà recorrer el present a
través del mal camí de Brodsky, rigorós i rude, anar per les camades,
els tiranys i els corriols, per tal de fer passes i provar d’esquivar
aquesta manera de fer que aquest país, aquí i ara, no sigui allò que
volen: que qualsevol lloc ja és qualsevol banda.
(cAL LLEGIR-LA A POC A POC, RÀPID, PENSANT-LA, SOMNIANT-LA, PERDENT-SE ENTRE LES SINUOSITATS. FA MOLTA DE COMPANYIA)
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
La biodiversitat interna i externa
no és incompatilble amb la universitat
si és fa des de la coherència i el respecte
el pensament únic que ens arrossega
com els pensaments feixistes o totalitaris del passat
disfressats de modernitat i progrés social.