Plagueta de Bord

@font-face {
font-family: “Times”;
}p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal { margin: 0cm 0cm 0.0001pt; font-size: 12pt; font-family: “Times New Roman”; }div.Section1 { page: Section1; }

Sènia Walkins vol saber-ho tot i tu, Jeroni
Sureda, no t’atreveixes a contar fil per randa aquella feta que t’ha deixat
marcat per dedins de mala manera. Era un dia radiant en què cop en sec començà
a créixer un vent impetuós que venia del nord, una tramuntanada, i que a poc a
poc aixecava unes ones espantoses. S

emblava que tots els meteors del cel
s’haguessin desfermat en un no res: uns niguls negres negres deixaven caure una
aigua de clauet que et xopava tot, els llamps i els trons il·luminaven aquelles
muntanyes d’aigua i sabonera. Des del teu llaüt, Illa del tresor, veus aquell
iot amb molt de personal a la coberta que pega crits paorosos. Li dius a
Manuela asseguda al timó, crec que ha caigut algú a la mar. Ella et xiscla: no
et moguis, allà hi ha una gentada, és compte seu! Tu observes com dins un
guirigall caòtic aquella munió d’humans llança salvavides i matalassos damunt
les ones mentre xisclen com si fossin rates histèriques. I és aquí quan just
devora la proa veus el cos que mou els braços, s’enfonsa, desapareix, torna
sortir, es perd, surt per entre la sabonera, s’enfonsa de bell nou i ja no  apareix pus. I et tires a l’aigua. El
combat amb les ones és enfollit, frenètic, convuls, vertiginós. Per un cop de
sort veus la còrpora i la pot agafar dins les turbulències. Emperò una ona
forta te la roba, l’abandones. En els meus somnis obsessius d’aquesta escena hi
ha molts de moviments, molts de clarobscurs, molta de fosca, moltes pujades i
baixades, molts de martrèmols. Crec que aquell matí de desembre tot va ser més
tranquil, menys tenebrós, més esmolat. Quan vaig tenir la teva germana, Sènia,
entre el meus braços creia que havia tocat amb un dit al cel. Emperò va durà
molt poc temps. La mar anava tan estranyament moguda que la m’arrabassà. Sènia
et diu que no ploris. Que la família t’està molt agraïda per arriscar-te
d’aquella forma tan generosa. Tots els nostres amics del iot quedaren
paralitzats i no feren res. I també hi havia el seu promès que només repetia
que ell quasi no sabia nedar. Un covard! Tots plegats uns covards! Uns covards
miserables! I quan Sènia et deia això se li inflaven les venes blaves dels
polsos i els seus ulls color de xampany guspirejaven. I tu, Jordi, no li podies
contar que Manuela, aquella al·lota teva des de feia quasi dos anys, quan
arribàreu al port et va muntar un quadre que et semblava un altre mal son. Ets
un boig! Estic farta de tu. No tens res dins el cap. No et tems que hi hauries
pogut quedar? Si no es tiraven els seus amics, per què ho havies de fer tu,
desgraciat! Em fan peguera els herois! Tu no podies entendre que allò fos la
Manuela que t’havia enamorat. La Manuela que t’havia donat forces perquè
treguessis les oposicions. La Manuela que t’havia seduït amb els jocs eròtics
amb noms romans —futuare, pedicare, fellare, lingere, irrumare—. La Manuela que
t’havia dit que eres l’home amb el qual voldria envellir. Totes les
complicitats s’havien trencat. No m’ha vist mai, pensares, quan ella partí
damunt els seus talons d’agulla pegant una portada que va fer dringar les copes
que hi havia damunt el trinxant. Ara, Sènia, la germana bessona de l’ofegada,
et contava històries de la seva infantesa, amb un pare hippi i anglès lligat
amb una de les patrícies de la millor societat aristocràtica mallorquina. Vivien
als porxos d’un d’aquells casalots del carrer Morey i no anaren mai a escola.
Sènia i la seva germana Jana es feren amigues dels gitanets de la Calatrava i
es dugueren tot un caliportal de jocs i aventures en aquelll barri històric
convertit en un verd paradís. Tu, Jordi, la miraves, l’escoltaves i sucumbies a
la seducció d’aquella veu que et transportava lluny de totes les teves
angoixes, en un temps que no era el teu, en uns llocs que no sabies que
existissin. I sense saber quina força t’imantava acostares els teus llavis als
seus i us besàreu molta d’estona.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!