Sí, tot això farem, llegir-lo, representar-lo, fer-li home-natge. N’Alexandre és un homenàs de somriure en ample i d’aquelles aferrades que tu recordes i tots els qui hem tingut el plaer d’estrènyer-lo, aquest cronista d’Albopas, murri, somniador, innovador, lluitador i creador, amador de la vida , la pàtria i els amics…feia mesos que sofria i malgrat tot continuava treballant.
30 de juny de 2011
Sense categoria
1 comentari
DOLOR PER LA MORT D’UN AMIC TENDRE I UN GRAN TEATRER: ALEXANDRE BALLESTER
la notícia se m’ha clavat com un punyal: Alexandre Ballester Moragues ha mort fa unes hores: aquest home bo de Sa Pobla, que havia escrit obres que fugien de la rancior del teatre requional i entraven dins un corrent europeu, aquest amic de l’ànima que sempre que ens véiem tenia paraules de coratge, d’alegria, de força i que sabia pegar unes aferrades pel coll inoblidables ha partir de puntetes i sense fer renou. quin delicat, quin sensible, quin poc reconegut, quin abandonat de la mà dels escenaris especialement els del Principat.
ara caldria publicar la seva obra completa i fer que molts de grups representassin els seus textosmajors i que algú recollís uns meravellosos articles que publicava al diari i que tenc retallats per entre carpetes antigues. sempre li deia el mateix: alexandre, quan treuràs els articles d’aquesta
senyora magnífica que visites al seu casal? I em responia amb un somriure que prest, que prest i no sortien mai.
Pobre cultura catalana que perd un dels homes que ha convertit el teatre en poesia!
No et deixarem descansar en pau! et llegirem, et publicitarem, et representarem!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!