TRIP, FINALE
Tout le bonheur est court.
Bones hores, i darreres, ai las!, en una ciutat mítica on hi ha mumare, la meva segona mare, na Régine, en M. B., na Lisa i sa mare na Jackie, na Tere, na Cécile, na Christine, n’Yvonne, na Gis, en P-M. na Catherine i en Jean Marie, i tota una munió de gent que estim, viva o morta, però molt present en els meus pensaments.
N’he fetes de coses, n’he vistes de persones, d’objectes, de savieses, de llibres, de cels, de paisatges, ahhhhhhhhhh!
Sense atur amb el riu i la catedral quasimodesca a l’altre costat d’aquesta cambra on escric amb tota la passió i l’amor que puc. Aixiiiiiiiiiiiiiii! Ahííííííói!!!!!!!!!Com si fos un Camaron casolà!
El riu, amb les aigües d’un verdfangós que no paren m’acompanya rere la finestra.I tota la cultura de segles s’aixeca en les cases, en la distribució dels carrers, en la gent, en la ciutat.
Però, sobretot, el riu, com una respiració constant i vivificadora dins aquesta llum de seda clara, que em mostra amb esment cada cosa.
(Imatge de Miquel Barceló per al Grup d’Ornitologia Balear)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!