LA LLEUGERESA DE LA VIDA
Un bon amic, S. P. m’envia un sic tibi terra levis (que la terra et sigui lleu) i em diu
que barati terra per vita.
Sic tibi vita levis.
Afegeix uns qual·lificatius sobre aquesta vida: lleu, aèria, plena de vols i de folgança que m’eixampla l’esperit i ritmifica els meus pantaixos. Gràcies!
Trob a Tibul (Elegies, 2, 4, 50) una frase que lliga amb aquell epitafi transformat en dinamització
vertadera i que em col·loc ben davant els ulls perquè m’ajudi a exercitar la memòria i els pensaments: «et bene discedens dicet placideque quiescas, terraque securae sit super ossa levis»
(i et dirà quan parteix: que descansi bé i amb tranquil·litat i que la terra et sia lleugera
damunt els ossos, ben resguardada.)
Barat “terra” per “vida” i deix que el cap voli a molts de metres sobre la terra.
Veig obres de Shiraga Kazuo i em fan pensar: en la lleugeresa, en l’atzar, en el cos, en la tècnica, en les diverses i varíadíssimes formes de l’art contemporani.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!