porte molt de temps dormint i tinc malsons, la causa d’això és que no practique la veritat. Només amb aquesta pràctica podré dormir tranquil, això que diuen “dormir com un beneït”. Tanmateix podria induir a l’errada que això de “practicar la veritat” consisteix en dir-la, de la mateixa manera que es castiga els xiquets que “no diuen la veritat”, supose que perquè en la nostra bogeria hem arribat a confunsir veritat amb allò que ens agrada dir per sentir i viceversa. Així doncs, no es tracta de dir la realitat dels fets, óbviament necessària per a la vida quotidiana sinó de poder expressar la pròpia veritat, allò que diuen “eixir de l’armari” en un sentit figurat. No és fàcil perquè posar-se a contar la pròpia veritat de bones a primeres pot suposar l’ingrès en l´unitat psiquiàtrica de l’Hospital del Consuelo i passar per tota una sèrie de protocols que demostren els metges que allò teu és un “brote psicótico” i no feixos d’energia provinents de les estreles de la teua sina, per posar un exemple, Els metges i les persones només volen seguretats del seu món, que tot funcione com un rellotge i en el cas de tot allò referent a la ment, la pensa i l’ànima que el rellotge procure anar més o menys a hora. És a dir, que no desentone massa mentre toca quarts i mitges hores a deshora però que procure marcar l’hora correcta de tant en tant. Avui m’he proposat un exercici radical de veritat, si em veres, ara estic agafant aire perquè m’ho veig pitjor que quan pujaren a l´Anapurna, prepare braços i mans per a l’increïble esforç que m’espera. Avui no m’ocultaré. Hauran de vore’m. Avui li serà impossible a la gentada passar pel meu costat com si fora un adorn més del paisatge, avui faré que els venedors ambulants de revistes i segurs tinguen un dia estrany si s’atreveixen a aturar-me. Avui he fet la promesa que el meu cos no actue en contra de la meua ànima i viceversa. Em concentraré en el gaudi que només la llibertat de ser hom mateix proporciona. Ara surt el sol, comencem a cantar. Uhm Pandhe Uhm. Siga’m un de sol amb el sol.
1 de juny de 2011
Sense categoria
1 comentari
tenc una feblesa per auster
TENC UNA FEBLESA PER AUSTER.
Encara que quan el vaig conèixer fa dos anys en una trobada del PEN
Internacional a New York em va semblar que anava un poc sobrat i feia de figura
retallada a la mida del seu mite, he de reconèixer que en som un lector fidel.
I Sunset Park (Edicions 62/Anagrama)
m’ha fet pujar de bell nou la seva valoració, perquè en aquesta novel·la ha
sabut mostrar algunes de les seves millors qualitats: hi ha una festa de les
coincidències que produeixen tota casta de moviments de l’atzar que colpegen
profundament els personatges; l’escriptura enganxa des del principi per la seva
energia forta combinada amb uns sabors delicats i un ritme argumental tallat de
tant en tant per monòlegs interiors plens de muntanyes russes; finalment els
personatges són un petit grup d’éssers humans amarats de dolor, de ferides, de
culpes i de ganes de viure i de ser feliços a les totes. Les incongruències del
desig, el canibalisme de les famílies, l’esgotament de la vellesa, les
llunyanies generacionals, les culpabilitats arrossegades converteixen Sunset Park en un fresc de figures
plenes de complexitat i humanitat que fan l’ullastre esbrancat per no caure en
les arenes movedisses de la desesperació i del dolor. M’entusiasma el brillant
Miles Heller, que duu una motxilla de culpabilitat que alhora l’enfonsa i el fa
lluitar; Bing Nathan amb el seu aire naïf, que sap sofrir en el silenci de la
vera amistat; Alice Bergstrom és una universitària que fa una tesi sobre la
pel·lícula Els millors anys de la nostra
vida de William Wyler, la qual cosa permet a Auster donar pista a una de
les seves grans passions com és el cinema i a través d’aquest aconseguir una
exploració fulgurant dels sentiments; Ellen Brice crea amb els seus dibuixos i
amb el seu viure unes visions eròtiques tan noves com engrescadores; l’actriu
Mary-Lee Swann, i l’editor Morris Heller, pares de Miles, formen un món de
persones grans que sap de desgràcies i sofriments i passa pena pel fill. Les aventures
de Miles i els esdeveniments que passen a la casa de Sunset Park, on habiten
d’okupes Bing, Alice i Ellen, formen el nucli argumental d’una obra en què
Auster va de Deus ex machina combinant capítol rere capítol la visió omniscient
de cadascun dels personatges. La lletra austeriana no et deixa des del principi
i com un torrent en època de grans pluges t’arrossega per tota casta
d’accidents en què els desitjos, les sofrences, els amors, les il·lusions i les
penes són com les voltes i els revolts, els ràpids i les zones tranquil·les
d’una acció frenètica i plena de frenesia que no et deixa fins al final. Una
novel·la excel·lent.
&&&
LLISTA DE LLIBRES
RECOMANATS PER A LA FIRA DEL LLIBRE. Un
dia tranquil (Tusquets Editors) de Ponç Puigdevall. Premi de novel·la
Ciutat de Barcelona 2010. Un personatge atrapat per la vida i per l’alcohol,
Nicolau Batet, ens conta la seva odissea singular en una petita ciutat de la
negra província enrevoltat d’una galeria de personatges com ombres vertaderes.
Una escriptura fulgurant! Primavera,
estiu, etcètera (Editorial La Magrana) de Marta Rojals. Un dona, Èlia,
abandonada per la seva parella, torna com cada any per Tots Sants al poble per
fer la visita ritual al cementiri i passar uns dies amb el seu pare i la seva
tieta. Sensacional! L’últim dia abans de
demà (Editorial Empúries) d’Eduard Màrquez. L’escriptura poètica i intensa
de Màrquez ens conta els perills i els matisos de l’amistat, la gran fragilitat
dels nostres mons, la feblesa de les nostres conviccions. I allò tan terrible i
cert: la renúncia als nostres somnis de joventut. Esplèndida! Conclusions preliminars (Edicions 62) de
Donna Leon. Som un fan del comissari Brunetti, que aquí s’enfronta amb un cas
que sembla que no té cap problema: ha mort una viuda amable i senzilla i,
malgrat que hi ha un indici petit de violència, tot sembla en ordre. Per
afegitó el metge diu que ha mort d’un atac de cor. No hi ha investigació? Està
tancat el cas? Posa els pèls de gallina! Quan l’has començada no la pots
deixar!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!