CAMINAL D’ALBONS
He sortit de la casa. Cop en sec la claror de tots els verds m’ha enlluernat. Estava ran del jardí. He agafat cap a la bignònia. Els paons havien devorat quasi totes les floretineues i en quedava només la part de baix de la pèrgola com si fos la darrera randa d’una vànova de fulles esfilegassada. He pres cap al caminoi dels caquiers. He obert la barrera de ferro per entrar-hi. Tota aquella avinguda minúscula entre el sementer amb bancs de pedra a cada costat estava plena d’espigues d’ordi, d’esparragueres i, sobretot, d’albons. Moltes d’aquestes porrasses havien granat i el mecmeremec estava estibat de fruites granuloses en forma de llàgrimes petites. He fet algunes passes. La pau de l’hora, entre horabaixa i capaltard, m’ha col·locat en un espai hipnòtic. M’he quedat embambat mentre recollia un feix de sensacions: el perfil blavós i esclarissat de la Serra, l’olor forta de flor de taronger que m’arribava del coster, la brillantor envernissada de les fulles tendres del caquier pròxim, el refilar caòtic de tota casta d’ocells del camp i del gabial llunyà, la vermellor violenta d’una clapa de roselles, l’humitat d’una llàgrima a l’ull esquerra produïda per una invasió de pol·lens, unes ganes fortes d’immortalitzar aquests instants per sempre.
He recordat uns versos d’Holderlin traduïts per Philippe Jaccottet
De mille cimes embaumées,
Tu t’ouvris à moi comme une fleur
Asie!
Et les yeux éblouis, je cherchai
Un lieu que je connusse…
Où gorgé des fleurs, le jardin flamboie,
Un calme feu!…
[Imatge de Santiago Rusiñol]
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
aquesta sensació irreverent de sentir que tot comença de bell nou en el cos de sempre -una sensació poderosa i que alhora ens fa sentir perduts en el temps! Salutacions cordials
Avui he estada al Paradís, a sa terrassa mes estimada de ca meva, amb es meu homo, beguent cava, ocells, a balquena, camp,flors , sol, Primavera !!, i després alliberada dins els seus braços, tota jo.
He recorregut, tots els paisatges que descrius, de la mà, dins del record….. He reconegut la bignònia, la llum i les olors, tot poesia. Fins demà!! amic