Plagueta de Bord

Estic cansat d’aquest canvi de continent: Amèrica-Europa.
He buidat la maleta. Mentre penjava la roba escoltava els discs que he duit (Susanne Jacob i Pierre Lapointe) i tot l’aire d’aquesta ciutat-illa, Mont-real, dins un riu en forma de peu m’atacava amb una nostàlgia forta. Voldria ser al Boulevard Saint-Laurent que separa l’est i l’uest de la ciutat de Mont-real, voldria ser a la sala de reunions de l’Hotel de l’Institut discutint sobre Eros et ses fictions amb vint-i-cinc escriptors quebequesos i d’arreu del món, voldria ser amb P-M deambulant per carrers que no coneixem, entrant a museus on no hem estat mai, contemplant clarors que són noves de trinca. Somniant amb indis que foren exterminats, genocidats…
Voldria ser amb P-M i E. al xalet del Plateau de Mont-royal dominant part de la ciutat sota un crepuscle color de mel, voldria ser al capcurucull del carrer Shevermoore amb una pluja suau contemplant edificis de principis del XX —cases d’apartements, mansions, col·legis, bancs— i senti elks naufragis del temps sobrte la pedra, la rajola, el vidre, les cases.
Voldria ser vora el Vieux-Port amb edificis del vuit-cents, galeries d’art, restaurant e musclos i patates frites. voldria ser al cabaret Mado amb tot el seu perfum demodée i uns travelos grans com gratacels i de tots colors. Voldria ser a la Maison Jean Fernaye escoltant escriptors que parlen de L’emportement mentre cau una neuina rere els vidre emplomats amb imatges de centres de fruita.
Voldria ser disn el fred sec de Mont-real on he passat alguns dels moments més feliços de la meva vida.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!