Avui, Ramon Barnils, alçaré la copa de vi ànima negra pensant en tu i brindant amb els que et recordaran a l’Horiginal de Barcelona!
——————————————————————————————————————————
I afegesc el “Comunicat de Lluís Llach”
Veient
que la decisió de participar a l’acte que
es celebrarà el dia 16 d’abril a la ciutat
de València, cantant algunes cançons a favor de la llibertat
d’expressió al País Valencià,
ha aixecat algunes especulacions sobre el meu futur, faig aquest escrit per correspondre
a l’interès de molts amics i mitjans.
En
primer lloc voldria aclarir que la
participació en l’acte és la meva manera concreta de militar aquell dia a favor
d’un dret fonamental, que semblaria que amb l’ajut de les lleis es pot
conculcar, com és el dret a la llibertat d’expressió.
També
em serveix per confirmar la meva
solidaritat amb Acció Cultural
del País Valencià que des de fa molts anys és un objectiu
prioritari del govern del PP
en la seva llarga voluntat d’anorrear tots el signes catalans de la identitat
valenciana.
Finalment,
perquè em temo que darrera de tot això arribarà la utilització matussera o
para-feixista de les lleis, per mirar d’iniciar un maniobra legal, que no
legítima, i econòmica, per tal de desballestar una eina social i cultural que
els molesta per l’èxit amb que des de fa uns anys ha irromput en el bategar
cívic de la ciutat de València i de tot el País Valencià, com és l’edifici
Octubre i totes les activitats que hi palpiten.
Dit
tot això, aquesta no és una tornada
professional als escenaris, ni l’inici d’un retorn a una carrera amb afany de
continuïtat. Per coherència amb una decisió pressa, durant aquests anys he
hagut de dir que no a moltes demandes de col·laboració, sovint per causes que
em són molt properes. Em sap greu, i el
fet de que hagi dit que sí a l’acte de València, espero que no sigui pres com
un greuge comparatiu per la molta gent que lluita contra problemes molt urgents
que avui ens assetgen.
Des
d’abans de retirar-me sempre havia manifestat que deixava la porta oberta a
retornar algun dia als escenaris. No és aquest el cas. En la defensa de quelcom que m’és tan essencial com la llibertat i la
cultura, jo no torno d’enlloc perquè no m’he mogut mai del mateix lloc.
Seré un més dels que anireu a la manifestació, que en un moment determinat
haurà de prendre la paraula.
Gràcies
i això és tot fins aquell dia.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!