La literatura impassible
Dijous, 10 de març
Taula rodona: Escriptures estoiques
Manuel Baxauli, Julià Guillamon, Albert Sánchez Piñol i Enric Virgili
Moderador: Sebastià Perelló
El 10 i el 17 de març de 2011 a les 19.30 hores a l’aula 14 de l’edifici Sa Riera. C/ de Miquel dels Sants Oliver, 2. Palma
Fa un parell d’anys, tot i que la cosa ve d’enrere, es plantejava la idea de l’existència d’una mena de dandisme literari que s’ha arribat a conformar en el marc d’un sistema cultural que actualment deixa poc espai a les lletres. La literatura sobreviu, segons els més apocalíptics, com un contenidor sense atributs, on quasi tot ja és pur esdeveniment espectacular, residual, en el panorama de les audiències. I això a l’hora que des de diverses posicions s’ha anunciat l’adéu a la literatura o s’han descrit unes pràctiques literàries que s’han definit fins i tot contra l’escriptura. Quan en el marc del sistema cultural, segons alguns crítics, la literatura ha perdut la seva capacitat d’influència, o s’ha devaluat segons l’opinió d’altres, ja no sols es tracta de reflexionar sobre el valor de les lletres, sinó de veure quines són les actituds dels escriptors davant aquest fenomen i què en pensen, de tot plegat.
Vicenç Pagès fa temps parlava d’una literatura estoica que fins i tot
prova de treure profit d’aquest situació. Michel Butor, ja fa anys,
identificava aquesta mena d’estoïcisme amb una classe de dandisme,
seguint el deixant de Baudelaire. Altres parlen de terrorisme suïcida,
en què la literatura s’eclipsa en una exigència autoreferencial que es
despreocupa de les vendes, de la massa de lectors i de les llistes dels
més venuts. I això s’interpreta com una mena de conformisme o com una
renúncia que en l’opinió d’alguns no es pot permetre un sistema cultural
fràgil com el català. D’altra banda, n’hi ha que ni creuen que es
tracti d’una posició que s’arramba al fatalisme, sinó que és una rèplica
i una resistència a formar part d’aquesta ànsia de figurar entre els
sistemes culturals més dotats. Que de la subalternitat se’n pot treure,
de fet, la millor literatura.
Per donar cos a la reflexió sobre aquestes qüestions, que ja han tingut
els darrers temps una presència considerable a la premsa i en el marc de
la crítica internacional, sobretot en relació amb el valor de la
literatura en l’esfera mediàtica, volem proposar dues taules rodones.
Però també debatre aquests temes al voltant de la qüestió perenne de la
legitimitat de les literatures minoritàries en la república de les
lletres i en el mercat cultural. I de l’ànsia de visibilitat en un
context internacional, de les pràctiques de resistència per tal de
mantenir una presència en el sistema cultural, que, d’altra banda, són
cavalls de batalla que sempre treuen la cua. Es tracta d’una obsessió
que provoca la mateixa exigüitat cultural en un context de bilingüisme
asimètric? Ens cau el sostre de vendes literàries damunt? Es tracta
d’una actitud impassible en el sentit de no deixar-se emportar per les
passions del mercat, que no és fàcil que afluixin la corda, tot i les
turbulències del sistema literari en el mercat cultural?
ACTIVITAT COMPUTABLE A LES ASSIGNATURES: 20700-INTRODUCCIÓ ALS ESTUDIS
LITERARIS i 20708-TEORIA DE LA LITERATURA (consultau-ne les guies
docents)
Dijous, 17 de març
Taula rodona: Literatures i audiències
Anna Carreras, Vicenç Pagès i Llucia Ramis
Moderador: Biel Mesquida
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!