Plagueta de Bord

ON
PUTES ÉS LA CANTANT CALBA?

Quan
he sabut que els amics d’Estudi Zero Teatre tornaven muntar aquella tradució de
La cantant calba d’Ionesco, que vaig
fer fa mil i un anys, he tengut una alegria de no dir. Primer de tot, perquè
vaig posar en aquella traducció del francès d’un text dels Smith i els Martin
amarat del Mètode Assimil d’una Berlitz School —els llocs comuns del manuals
d’ensenyament d’idiomes que esdevenen a poc a poc un atac al llenguatge viu i
creador— tota l’absurditat, el non sense
i la boutade d’uns Smith i uns Martin
palmesans i la cosa va funcionar com una màquina de fer riure i de fer pensar,
i viceversa, que anava llatina i ben llatina com ho va demostrar l’èxit de
públic i de crítica.

Segon de tot, perquè crec que els clàssics com La cantant calba no tan sols resisteixen
el pas del temps, sinó que agafen nous relleus, regruixos i profunditats, nous
sabors i sabers, amb aquesta erosió temporal. I ara, febrer de MMXI, en una
societat en crisi, globalitzada, mundialitzada, digital, internetalitzada,
feisbucada, tuiterada, corruptíssima, ben local i altres herbes, amb més
informació que mai i menys comunicació que mai, aquesta faula ens pot fer molt
de bé, molta de companyia.

Milions
de gràcies i per molts d’anys i bons teatrezeroers!

FINS DIA 20 DE FEBRER PODEU FRUIR LA CANTANT CALBA AL TEATRE SANS DE PALMA A LES 20.30.

VAL L’ALEGRIA!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!