6 de febrer de 2011
Sense categoria
0 comentaris
Dins la blancor rosada de les flors d’ametller ix el cant dels sebel·lins
Són ben certes les paraules que et dic
amarades de foc en totes les diccions
Són eixe cant que surt dins el verger
dels dies rere dies fugint sense retorn
Són gotes de rosada que es desclouen
síl·labes enceses de tota la cantera
Són aromes profunds que s’enlairen
pels sospirs alenats de la música viva
Són quimeres que fugen pels llavis
que anomenen tot temps l’amorosit
el delejat amant que xiscla tot l’ardor
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!