PUDOR D’ARRENCAT I DE CORRUPCIÓ!
Què mires? El Pla de
Mallorca? Les terres de call vermell sembrades d’ametlerar, garroverar, vinya i
sementers de blat i civada? És això que veus? No t’ho pensaves, que trobaries
això? T’havien contat que la destrucció només afectava la vorera de mar, el
litoral illenc ple d’hotels i urbanitzacions des del boom dels anys seixanta
amb afegitons sempre seguits fins ara mateix. Et pensaves que el Pla,
l’interior de l’illa, era verjo. Que encara trobaries uns pobles de betlemet
plens de pagesos que conreen la terra dels seus avantpassats com si el temps
s’hagués aturat en una societat agrícola tan bucòlica com de videoclip de fira
de turisme.
Que les possessions del camp serien aquelles cases magnífiques amb
fonaments de l’avior, en què els amos i els senyors conviurien —els amos vora
les establies, els senyors a la planta noble— en estat de gràcia. I què tens
davant els ulls? Què pots tocar amb les mans? Què pots experimentar amb els
cinc sentits? Els pobles desfets i desfigurats per grues i construccions que
han fet pisos a balquena per convertir les casetes de poble en xalets adossats
i els corrals plens de verdor en aparcaments on s’han perdut les memòries, les
veus i la bellesa dels llocs. L’especulació ha esclafat el territori, l’ha
anorreat amb urbanitzacions il·legals que els ajuntaments de qualsevol signe
polític consenten, amb naus de plàstic plenes de mercaderies allà on creixia el
blat, la civada i l’ordi. No en fas un gra massa? No et poses apocalíptic? Però
que no te n’adones? És que has tornat cec? No veus com han tudat els pobles, la
terra, l’herència dels avantpassats? Sempre m’ha fet gràcia que la gent del
Principat digui de mil i una formes diferents que els mallorquins fan olor
d’arrencat, olor d’autèntic, d’aquesta força tel·lúrica que els suposen als
habitants de l’illa —i especialment als escriptors— en què el perfum de les
espècies indígenes, les formes de vida autòctones, els paisatges bellíssims i
la llengua ramonllulliana tenen una veritat fonda que ja s’ha perdut al
continent. Quin miratge! Quina falsedat! Quin romanticisme de panfonteta! Quina
desgràcia! La plaga de la corrupció ha destruït qualsevol mirada mitificadora.
S’ha acabat l’illa de la calma. Som un paradís perdut, la despulla podrida d’un
món esbucat. L’omertà que salvava les complicitats entre el poder polític i
l’econòmic s’ha enfonsat. Tres polítics elegits del Partit Popular (PP) i un
d’Unió Mallorquina (UM) ja purguen penes de presó. Una seixantena de polítics
(majoritàriament del PP i UM) són presumptes implicats en robatoris de diners
públics, entre ells cinc consellers i dos presidents, Gabriel Cañellas i Jaume
Matas, del Govern de les Illes Balears i una presidenta del Parlament, Maria
Antònia Munar. Cal recordar que en temps de democràcia el PP és el que ha
governat més temps l’arxipèlag: des de 1983 a 1999 i de 2003 a 2007. I un
partit petit com UM ha estat la frontissa que ha fet inclinar cap a un costat o
l’altre la balança del poder. UM té una ideologia tan vaporosa, tan soluble,
que li ha permès totes les coalicions: liberal, nacionalista, que transcendeix
les classes socials, oportunista, clientelista, una gestoria de favors. Maria
Antònia Munar havia representat aquests darrers trenta anys la figura central
d’UM, el pal de paller. Maria Antònia, una dona forta, havia governat amb
Gabriel Cañellas —primer president de les Illes Balears que va haver de dimitir
el 1995 per haver donat la concessió del túnel de Sóller a un amic. Es va
establir que havia delinquit, però se salvà perquè ja havia prescrit—, i havia
governat també amb Jaume Matas —acusat de malversació de fons, de prevaricació,
de falsedat documental, de frau, etc., que s’ha salvat de la presó amb una
fiança de 3 milions d’euros—; ambdós han controlat el turisme i l’urbanisme i
s’han vist suposadament implicats en escàndols econòmics relatius a un
velòdrom, a una autopista, a dues cadenes de tevé, a instituts de turisme i de
tecnologia i al pla territorial, per esmentar el primer que em ve al cap.
Vergonya, cavallera i cavallers! L’actual conseller d’economia del Govern de
les Illes Balears, Carles Manera, assegura que en la precedent legislatura, en
què comandava el PP de Jaume Matas coalicionat amb la UM de Maria Antònia
Munar, hi va haver un pillatge dels diners públics que es pot xifrar entre 260
i 270 milions d’euros. Ara mentre escric ha esclatat l’operació Claveguera, que
afecta presumptes robatoris d’UM en l’actual legislatura amb factures falses de
fems, de brossa. Pudor d’arrencat i de corrupció fa Mallorca, ai las!
[Aquest text es va publicar al diari Ara el diumenge 23 de gener de MMXI]
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Bon dia, malhauradement, tens tota la raó, aixi son ses coses i anam per molt mal camí. Pero no podem deixar el vaixell a la deriva, cada un de noltros, començant per un mateix i per dins ca seva, hem de preservar tot el que de vertader i autèntic ens queda.
Una abraçada molt forta, Biel.