La Xarxa de Xarxes té trobades sensacionals, encontres inèdits, sorpreses magnífiques. I avui, que tenc un mal rotllo amb un quasi amic que m’ha sortit fill de puta (sic), l’atzar m’ha fet trobar mentre culejava l’esplèndida, i molt ben feta, web de Vincenç Pagés, una desconeguda crítica d’Els detalls del món que m’ha deixat dins un estat d’eufòria estupendo. Gràcies Vicenç! D’aquest escriptor recoman efusivament tots els seus llibres— especialment El món d’Horaci, Carta a la Reina d’Anglaterra, Un tramvia anomenat text i El jugador de whist—, les seves ressenyes a El Periódico i els seus articles a L’avenç.
Pareix mentida com és la vida. L’energia que et pot prendre un malfactor te la dóna amb escreix un ben factor. Si ho sabessis Vicenç quants de cavalls de força m’han injectat les teves paraules subjectives, lliures i molt ben escrites. Moltes de gràcies de bell nou!
La meravella aquí davall en un document pdf.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
És una meravella veure com tanta energia positiva.
Però on és el polo negatiu per fer el contacte amb la massa i que l’energia funcione?
!Ets un Joyce reviscoslat!…Avui va 70 anys que finí.
De res, mestre. I sobre el quasi amic: Ladran, luego cabalgamos.
Ets gran!