MÀQUINA DE SOMNIAR
Llegesc el camí llarg, lent i ple de revolts que va fer mestre Flaubert per escriure aquesta meravella que és el conte Un coeur simple. Hi ha un fet que em fa pensar i que em dóna llum per a la meva cuina de treball literari. Una de les coses que va fer Flaubert foren enquestes i recerques essencials en els llocs on passaven els fets: visita Honfleur i Pont-l’Evêque amb la plagueta a la mà i pren notes sobre l’església de saint Michel, consulta obres sobre els costums femenins a Pont-l’Evêque a principis de segle, investiga com es feien les processons, llegeix el Traité de pneumonie de Grisolles per saber com anava la malaltia, cerca notícies sobre lloros, etc. I adquireix un lloro del gènere Amazona embalsamat que col·loca damunt la seva taula de feina “pour peindre d’après nature”, per omplir-se l’ànima de lloro, com Félicité. Totes aquestes fonts documentals ajuden a l’exactesa dels detalls però són, sobretot, sobre tot, una col·lecció de paraules i imatges per excitar la imaginació, una màquina de somniar.
La meva lliçó flaubertiana d’avui és aquesta: donar forma literària a
imatges mentals, materialitzar les imatges en vèrbola, a partir de les
visions fer una feina dura sobre el pla, la sintaxi i el lèxic. Crear màquines de somniar! Si no hi
ha dificultat no hi ha diversió, no hi ha bellesa!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!