ELS ARBRES ULLAVEN II
ELS ARBRES ULLAVEN
Ha estat una sorpresa un regal imprevist
no sabies com eren els colors del jardí
alenaves suau el perfum del verdet
et miraves les coses de reüll com absents
no sabies com eren els colors del jardí
duies aire d’hivern al planter de la sang
oblidaves la llum dels teus dies més tendres
i escoltaves el bleix fatigat del teu cor
no sabies com eren els colors del jardí
coneixies les treves que t’ofereix l’alè
la remor de la font despertava els sentits
una mèl·lera deia les paraules exactes
d’una espera de segles a cada pas sentida
no sabies com eren els colors del jardí
les esperes ardents que no s’acabaven
venteguers d’afectes rodolant desesmats
una set sense fi que et menjava la pell
la paràlisi forcada de totes les paraules
no sabies com eren els colors del jardí
i aprenies a viure ben passats els seixanta
corrioles de versos et pouaven les sets
ignoraves dolors d’aquest cor tan salvatge
la compassió fonda de la música viva
s’injectava en les venes d’un sentiment albat
no sabies com eren els colors del jardí
i amb els llavis oberts cisellares en lila
tots els tanys de l’amor on ullaven fervents
petites flors nials entintant cada mot
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
ben passats els (seixanta) (cinquanta) surten petites il·luminacions que ens expliquen alguna cosa certa que de sobte descobrim sense esperar, sense cap estratègia: ‘tots els tanys de l’amor’ (vertader) surten d’aquestes il·luminacions…
Ma
Quin poema més bell i real i per a tots i totes, me l’enduc posa’t