2 de gener de 2011
Sense categoria
2 comentaris

llegesc amb gust ‘l’amistat’ de l’amic Jordi Llovet el dia del tirant

«Así como la melodía, en terminos musicales, o la pasión de narrar, han sido una costante a lo largo de toda la historia de la humanidad, así los hombres y los mujeres continúan, en nuestros días, reuniéndose, de dos en dos por lo general, para enlazarse en lo que podríamos describir como una noble, bella y virtuosa amistad.»
Jordi Llovet

«Tras tanto acá y allá, yendo y viniendo
cual sin aliento inútil peregrino […]
hallo, en fin, que ser muerto en la memoria
del mundo es lo mejor que en él se esconde,
pues es la paga de muerte y olvido.
Y en un rincón vivir con la victoria
de sí, puesto el querer tan sólo adonde
es premio el mismo dios de lo servido.»

Francisco de Aldana

va ser un d’aquests llibres que vaig descobrir per casualitat a la meva estimada llibreria La Central del carrer Mallorca de Barcelona: La amistad (Katz Editores / CCCB), dixit Jordi Llovet, en una bona traducció d’Albert Fuentes. El llibre té cent pàgines de pura substància verbal alimentària, nutrícia i gustosa. Primer trob una conferència que va donar l’amic Jordi el tres de març de 2008 al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. Amb el seu llenguatge entretingut, savi, cultíssim i seductor fa un recorregut per les tres cultures que han conegut els països de tradicció occidental: la grega, la judeocristina i la llatina. No hi ha ni gota de greix retòric ni d’erudició avorrida sinó tot el contrari, una exposició clara sense deixar de ser complexa, sintètica sense ser reductora, plena de detalls i de textos, que t’amara de tot els sabers sobre el concepte d’amistat des del grecs fins a l’actualitat. He sortit de les paraules alades d’en Jordi amb el coneixement de la història occidental de l’amistat que m’ha obert desitjos d’enfonsar-me en la lectures de les nombroses obres citades des d’Homer a Montaigne, des de Madame de Lambert a Benedetta Craveri.  La segona part del llibre és una conversació sobre l’amistat d’en Jordi amb amb un amic, Llàtzer Moix, que també podria ser la base d’una autobiografia Llovetiana en què aquest mestre i amic expressa, amb intel·ligència, humor, cortesia i finíssima ironia, moltes de les seves idees sobre l’amistat i d’altres temes ben actuals com la universitat, els estudis d’humanitats, el pla de Bolonya, la docència, la traducció, etc. Un llibre que t’eixampla d’ampit en ample la respiració de l’esperit i et dóna nombrosos camins per seguir fent recerca en un dels valors més importants i essencials de la meva vida com és l’amistat.
El Dia del Tirant és aquest dos de gener de MMXI per recordar que Joanot Martorell va començar la seva obra el dos de gener de 1460. El llibreter m’aconsella l’edició de Tirant lo Blanc a cura de Víctor Labrado. Demà el demanaré. Per a més informació visitau chez El llibreter, que és el meu informador sobre aquest dia.

  1. Encara que la mona es vista d’amistat, mona ha restat.

    Sovint l’amistat sòl acabant per convertir-se amb un ‘fill de puta’ que es clava pel mig.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!