16 de desembre de 2010
Sense categoria
3 comentaris

REGALAU LLIBRES!!!

@font-face {
font-family: “Times”;
}@font-face {
font-family: “Cambria”;
}p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal { margin: 0cm 0cm 10pt; font-size: 12pt; font-family: “Times New Roman”; }div.Section1 { page: Section1; }

PER NADAL REGALAU LLIBRES:
SÓN EINES DE FELICITAT. He decidit que no em tallaria ni un pèl i et
recomanaria, Lector dels  MIL I UN sexes de l’esperit, una tracalada de llibres
assegurats (o bé perquè els he llegits i m’agraden, o bé perquè els he fullejat
i m’agraden, o perquè formen part d’aquest conjunt de llibres que esper llegir
amb tranquil·litat i escoltant la Sibil·la cantada per Maria del Mar Bonet, o
qualsevol cantata de Joan Sebastià Bach, o uns nocturns de l’amic Chopin, per
esmentar algunes músiques que també em faran companyia vora la llar de foc i
els tions encesos).

[Imatge d’Anselm Kiefer]

Anem per feina: 1. El
mar de la tranquil·litat
de David Castillo (Editorial Proa): Àngel Varona,
el prota, torna de bell nou al barri on es va criar i on va passar la
infantesa, Vallcarca, Barcelona, per fugir d’un caramull de problemes:
sentimentals, empresarials i amb Hisenda. Allà retrobarà un món perdut: els
amics de la infantesa, els professors catalanistes, el sexe de les discoteques
del carrer Dante, les colles que juguen a futbol, els anarquistes de tota la
vida. Entendridora i entretenguda. 2. La
gran set
de Ponç Puigdevall (Editorial Tusquets). El darrer i magnífic
llibre d’aquest crític i escriptor (i viceversa) fou el recull de contes Era un secret (Quaderns Crema), una
meravella que també recoman si no està exhaurit. Ara, després de dotze anys,
tornar a contar-nos una bella història: el bategar de la vida d’un fracassat
que per afegitó és alcohòlic. A través del recorregut nocturn pels baretos
d’una ciutat i de l’escapada cap a la Costa Brava veiem la generació que ara té
quaranta-cinquanta anys tractada amb una radiografia nítida i crua. La gran set
quan s’han perdut totes les certeses. Impecable i apassionant. 3. Vides improbables de Ferran Sanz
(Editorial A Contravent). Si us agraden les Vides
imaginàries
de Marcel Schwob, o les Vides
minúscules
de Pierre Michon o La
Historia Universal de la Infamia
de Jorge Luis Borges, passareu un guster
amb aquests quatre personatges: el viatger i cronista Antoni Bech, el matemàtic
i teòleg Joan-Francesc de la Roca, el presionista Jesús de la Santacreu i el
músic i adobador d’òrgans Joan Sau. Coneixereu també Samuel Carasso, un savi
que viu a Gràcia i que va recollir un fotimer de documents dels quatre
anteriors. Mai no foren tan bells els heterodoxos catalans com aquí! 4. L’illa del tresor de Robert Louis
Stevenson (Quaderns Crema). Un clàssic amb aventures i pirates per a totes les
edats que es rellegeix amb els ulls oberts com si fos la primera vegada. 5. Visión desde el fondo del mar de Rafael
Argullol (Editorial Acantilado). Amb aquesta novel·la escrita per un filòsof
viatjareu al centre d’un univers marí amb la companyia de l’autor, que es deixa
dur per les intensitats íntimes, els caminois lírics, les derives de nàufrag a
la recerca d’allò que li fuig per totes parts. Aventures de l’esperit en unes
atmosferes de màgia, de festa, d’hedonisme, d’insatisfacció i de recerca. 6. Brooklyn de Colm Tóibín (Editorial Lumen
i Amsterdam). Aquest esplendorós escriptor irlandès fa un tour de force: amb una anècdota mínima ens dóna un món
extraordinari. Una al·lota irlandesa els anys cinquanta és enviada tota sola a
fer feina a Nova York. Des del costós procés d’adaptació a la gran urbs fins a
una història greu que l’obliga a tornar a un lloc que ha esdevingut estrany, la
novel·la ens pinta un univers d’una subtilitat i una bellesa extraordinàries i
7. Riña de gatos. Madrid, 1936 d’Eduardo
Mendoza (Editorial Planeta). Feia molta d’estona que no llegia una novel·la
d’una tirada. La història d’aquest taxador d’art anglès que va a Madrid les
setmanes anteriors a l’esclafit de la guerra incivil és un tsunami d’intrigues,
d’emocions, de savieses, d’esdeveniments i de desficis que fan que el lector no
pugui amollar el llibre de les mans. Però com tota gran novel·la, quan ja l’has
acabada, quan ja saps tot com va, l’agafes de bell nou i pots passar un guster
amb la prosa musical, densa, erudita i vertiginosa d’Eduardo Mendoza que t’umpl
d’una mala fi de satisfaccions verbívores. Molt recomanable per llegir i per
regalar. Molts d’anys i molts de llibres!

  1. només em faltaves  tu. Demanaré un préstec per comprar-me la llistarra de llibres que tinc pendents. Saps a quin banc puc anar? (avís: no tinc nómina fixa. Difícil, oi?). L’única cosa que tinc: GASTOS per un TUBO, ample i de plom.
    Escolta, Biel, em faries un petit favor, maco Máldon? Et podries llegir (quan puguis) això? http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/183691.
    De dalt a baix? Inclosos comentaris? No és per demanar-te el parer de L’ISTIL. I és que estic passant-ho molt malament per culpa d’això.
    Please, fes-ho amb carinyu (que és com està escrit). L’entendràs? M’entendràs? 
    No sabia com avisar-te… dir-t’ho!
    Faig com tu: he decidit no tallar-me ni un pèl.
    I ala! Escrit aquí al mig. 

    I sí, sóc així! PATIDORA, em preocupo per tot, i?
    Què hi vols fotre! Més pena tinc jo que tu.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!