No sé descriure l’extensió verda d’herbei davall els ametlers despullats i negrosos, amb tot de llevamans carbassa com a taquetes de pigota fosforescents que formen un teixit esfilagassat.
Trepig la cremor de la terra vermella: alèn pels peus; mir pels dits; menj per la pell; pens per les passes.
Ensum amb els mots aquesta claror hivernenca.
El passeig esdevé festa sensorial dins el buit de qualsevol pensament: despens.
Despesa.
[foto sebastià perelló]
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!