sebastià verd, amic, periodista, generós, intel·ligent, tímid, lluitador, incansable, humorós i mil i una qualitats més és un company que ha partit de vacances i ens ha deixat el nostre redol més despoblat; dins aquest trast de tristesa aixec la veu, amic en la vida i en la lletra, amb aquest poema de thomas hardy, que ha viatjat al català per la via de marià manent, i tot el temps que el dic pens en tu
DESPRÉS
Quan el Temps hagi clos el portal del meu estatge insegur,
i les fulloles del maig, brillants i fresques de saba,
batin com ales de seda, ¿dirà, potser, algú:
«D’aquestes coses bé prou s’adonava»?
I si fos cap al tard, quan, lleument com un esguard que es mig clou,
algun falcó de la nit, travessant l’ombra, venia
damunt l’arç ventejat, pensarà algú: «Ell bé prou
que l’haurà vist gairebé cada dia!»
Si el traspàs fos al cor d’una nit negra, amb un aire calent,
quan, tot esquiu, l’eriçó s’esmuny enllà de la prada,
«Perquè ningú no els fes mal prou posà força esment,
i ara ja és mort», dirà algú, tal vegada.
Si, sabent que a la fi em ve el repòs, són a la porta, esguardant
la gran celístia d’hivern, que fa la nit ampla i pia,
pensaran cor endins, els qui mai més no em veuran:
«Aquests misteris bé prou que els sabia!»
I si escolten el toc de l’adéu, al més pregon de la nit,
quan el vent trenca aquell so lent, i penseu que s’acaba,
però torna més fort, ¿diran amb cor encongit:
«Si ara no ho sent, d’aquestes coses bé prou s’adonava»?
@font-face {
font-family: “Times”;
}@font-face {
font-family: “Cambria”;
}p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal { margin: 0cm 0cm 10pt; font-size: 12pt; font-family: “Times New Roman”; }div.Section1 { page: Section1; }
Afterwards
When the Present has latched its postern behind
my tremulous stay,
And the May month flaps its glad green leaves like wings,
Delicate-filmed as new-spun silk, will the neighbours say,
“He was a man who used to notice such things”?
If it be in the dusk when, like an eyelid’s soundless
blink,
The dewfall-hawk comes crossing the shades to alight
Upon the wind-warped upland thorn, a gazer may think,
“To him this must have been a familiar sight.”
If I pass during some nocturnal blackness, mothy
and warm,
When the hedgehog travels furtively over the lawn,
One may say, “He strove that such innocent creatures should
come to no
harm,
But he could do little for them; and now he is gone.”
If, when hearing that I have been stilled at
last, they stand
at the door,
Watching the full-starred heavens that winter sees,
Will this thought rise on those who will meet my face no more,
“He was one who had an eye for such mysteries”?
And will any say when my bell of quittance is
heard in the gloom,
And a crossing breeze cuts a pause in its outrollings,
Till they rise again, as they were a new bell’s boom,
“He hears it not now, but used to notice such things”?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
trast de tristesa . Li hagués agradat aquesta imatge i aquests dos mots enganxats sense bardisses i també el poema de Hardy.
Sebastià Verd, als vint anys i busques, de jove periodista tastà de ser (secret). Record ara -35 anys després- just mig vers d’un sonet que li vaig espigolar a la màquina elèctrica.
Als 73-74 Verd planificà amb d’altres i amb diners d’un soci capitalista d’esquerres (Joan March) un setmanari en català ‘Embat‘ de
que trià pel ressons del ‘Combat’ d’Albert Camus, que mai no va ser aprovat per la dictadura.
Als 90 va fer i dirigir durante una dècada ‘Ona’, revista de debat plural i en català a Mallorca, i als quiosc. Una peripècia.
Per cert, a l‘Avui no han dit res ara d’ell i va ser anys i panys ‘el primer corresponsal’ del periòdic
Visca la vida! salut i sort !