el silenci interior que puja d’intensitat quan vull i vull molt
la baixada de les imatges com qui diu la baixada del renou
com m’agraden les col·lecions de núvols que agaf tan sovint
i somniar tota la nit que et bes dins un túnel de claveguera
esser feliç magrejant-te amb el banyador posat tot el temps
devorant els teus braços els teus genolls els teus dits tot
el silenci interior que puja de volum quan no vull i vull molt
no me’n record de res de res de res tot fou una invenció
m’agradaven els cines de sessió doble i remenades triples
la classe de llengua en què aprenia la calidesa dura del mot
aquella claror dels estius que no s’acabaven mai tan llargs
aquella saladina que m’enverinava l’anima de desitjos roses
aquella qualitat de la pell bruna que m’arrabassaven de nit
el silenci interior que puja i puja quan vull i quan no vull
no vaig saber mai que era la vida i no ho sabrà ningú mai
digues als malanats que ja poden pegar bots a tort i a dret
perquè només els bons podran anar a l’infern de la poesia
cant el teu amor fins a les matinades ardents de lluna clara
i em deixuplin la carn fins que les nafres em fan sentir fortor
quina caiguda dins les voravies de la condemnació i de l’ardor
quin daltabaix quan t’afic la llengua a fons dins el forat cular
quin incendi de llum en la tenebra quan et tenc entre l’ancam
quina alegria de records perduts quan t’oblit a poc dins mi
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
El silenci interior que puja de intensitat(….)
(…) només els bons podràn anar a l´infern de la poesia(…)
ME ENCANTA!! ets gran, quina meravellosa sensibilitat per contar ses coses tal com son
Una amiga que te admira