18 de novembre de 2010
Sense categoria
3 comentaris

un poema de sebastià perelló

Dia clar de tardor. Mir la bellesa de l’aire , mir el blau del cel, mir el call vermell de la terra.
I llegesc un poeta amic:

p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal { margin: 0cm 0cm 0.0001pt; font-size: 12pt; font-family: “Times New Roman”; }p { margin-right: 0cm; margin-left: 0cm; font-size: 12pt; font-family: “Times New Roman”; }div.Section1 { page: Section1; }

Trau
i botó

 
 
Dir el poema. 
De vint-i-un botó, no. No en val ni un. 
No has vengut a cosir un mort. 
Una altra cosa. 
Descosir-se els ulls i la boca. 
Repuntar-se a la paret, no fer ombra. 
Aquella cera fusa i fer forat.

No
hi fa res. Així. Sense ningú més.

Que
no t’estopegin el trau, però.
 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!