17 de novembre de 2010
Sense categoria
11 comentaris

QUADERN POSTOPERATORI (VII) els cans i les pedres

Hi ha una pujada de les conversacions sàvies amb els meus amics després de l’operació. Hi ha la consciència llunyana que parlen amb un supervivent. I això m’agrada perquè en les paraules veres que ens intercanviam no hi ha greix retòric, ni palla de la dolenta: tot és fibra i gra (amb la mica de greix i de palla perquè tot vagi lubrificat i passi bé). Avui, F. S. m’ha regalat un refrany tret de mestre Fiódor Dostoievski que diu més o menys (no és literal perquè ell ja m’ha dit que la traducció era molt “patillera”): si vas cap al teu destí i et dediques a tirar pedres a tots els cans que et borden no hi arribaràs mai.
Per on va això? Perquè parlàvem de deixar de costat moltes d’agressivitats, de violències, de crítiques dures amb les quals moltes de vegades contestam al món que ens envolta. Perquè parlàvem de ser més bons, literalment i en tots els sentits (ell és bon amic i un escriptor extraordinari que no s’atura de fer picar pedra de lletra, de provar, d’arriscar-se, de fer veta de la bona). Això no vol dir anar de beneït, de místic, de bon al·lotíssim. No, això vol dir passar una mirada i uns fets serens sobre les persones i les coses. La serenitat com una bellesa que cal conquerir sempre seguit.

http://www.vilaweb.tv/files/podcastInternauta/Internauta11.mp3

  1. Que ets dels que no tens remei! O escrius un drama de dalt a
    baix (sense interrupcions, tipus llàgrimes de ceba) o no puc llegir-te sense un
    somriure d’orella a orella. Només veure el títol que començo a riure des de l’altra
    banda! I penso: a veure què o quina en dirà en el nou apunt postoperatori i  pataplàs:
    Hi ha la consciència llunyana que parlen amb un supervivent”Hi
    faltaria una admiració per acabar-me de descaragolar.

    Més endavant em trobo amb Dostoievsaki i penso (molt meu): deu voler dir Dostoievski, però calla! Com que
    en sap tan (tant, segueixo igual), busca pel google que no es refereixi  a un altre, a un japonès?… I seguim (perquè vegis
    com les gasto, d’innocent!) literalewment
    .
    Error tècnic, Biel, o faig la
    innocentada de tornar a informar-me?

     

    Marxo de la mateixa forma que he entrat.

    Aléw!

  2. N’hi ha qui des l’altaneria i prepotència de principets llunyans en tal de fomentar la confrontació i polèmiques estèrils, sempre vòl que la seva siga més alta que l’altra i no igual.

  3. hola biel, ahir et vaig deixar un missatge al movil , per a saludarte i demanarte si saps on podria trobar un exemplar del teu ” Com passes d´ocell a l´aire”.

    Una abraçada molt forta, i fins prest, agrairé que em diguis coses.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!