Plagueta de Bord

@font-face {
font-family: “Times”;
}@font-face {
font-family: “Cambria”;
}p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal { margin: 0cm 0cm 10pt; font-size: 12pt; font-family: “Times New Roman”; }a:link, span.MsoHyperlink { color: blue; text-decoration: underline; }a:visited, span.MsoHyperlinkFollowed { color: purple; text-decoration: underline; }div.Section1 { page: Section1; }

PER A
OLÍVIA, UNA LECTORA AMABLE I MISTERIOSA. Gràcies, desconeguda Olívia, pel teu
bitllet en què em dius meravelles, excessives, de les meves notes i em demanes
d’una forma intensa que “torni a recomanar autors i obres per a aquelles
persones com jo que ens agrada ser guiats per algú que és just i honest en les
seves lectures.” No crec que aquests dos qualificatius que em dediques siguin
els més adequats als meus comentaris gustosos, apassionats, sincers i subjectivíssims. Però
deixem-nos de preàmbuls i anem per feina.

El meu
darrer descobriment: una col·lecció de llibres de coberta dura, molt ben fets,
amb guardes vermell sang i una tipografia elegant sobre paper d’alt gramatge
que es titula Los Escritores y la Música. La dirigeixen Carlos Céster i María
Díaz i la publica Ediciones Singulares <www.edicionessingulares.com>.
Cada llibre està dedicat a un escriptor universal (Marcel Proust, Thomas Mann,
Lev Tolstoi, William Shakespeare, Johann Wolfgang Von Goethe), i en un assaig
fet amb originalitat, informació, saviesa i sensibilitat diversos autors
relacionen l’obra d’aquests escriptors amb la música que escoltaren, que surt a
la seva obra, o amb els músics que conegueren i amb qui es relacionaren. Sempre
he sabut que tots els llenguatges (art, ciència, tecnologia, cinema, etc.)
influeixen en la creació literària. Però la música sempre ha anat un poc de
ventafocs. En aquests llibres l’impacte del fet musical en l’obra d’aquests
escriptors queda aclarit amb tota casta de detalls. Cadascun dels llibres té un
pròleg, fet també per un autor prestigiós, un assaig extens fet per un
especialista i una cronologia, així com imatges de l’autor i dels diversos
compositors, un centenar de planes. Però el que completa aquestes obres és un
CD d’uns setanta-cinc minuts on s’ha recollit una selecció de melodies citades
en els textos en versions d’intèrprets significatius d’importants segells
discogràfics. Uns llibres en què la lletra i la música es conjuguen. Mentre
escric tenc al lector de compactes el disc que acompanya el llibre dedicat a
Marcel Proust i escolt la Pavane pour une
infante défunte de Maurice Ravel. El pròleg és d’Antonio Muñoz Molina i el
text, exquisit i ple de detalls, de l’escriptor argentí Blas Matamoro. Autors
tan diversos com Vicente Molina Foix, Javier Montes, Eustaquio Barjau, Víctor
Gallego, José María Guelbenzu són alguns dels que escriuen en els diferents
volums. Un petita col·lecció joia que recoman als amants de la música, de les
paraules i de les notes.

   &&&

UN
PARELL DE LLIBRES bons. Som un fan de Rainer Maria Rilke. M’havia llegit les
seves poesies, les versions magnífiques de Joan Vinyoli, i em pensava que ho
sabia tot d’aquest número u de la lírica europea. Però gràcies a l’amic i
excel·lent traductor Jordi Llovet fa uns anys vaig descobrir un llibre rilkeà
en prosa i que es pot considerar una novel·la que d’una forma clara i llampant
destrueix tota la rancior del segle XIX, i amb una experiència de crisi existencial
ens obre d’ampit en ample les portes de la contemporaneïtat: Els quaderns de Malte (Viena Edicions).
Malte és un jovençà que ens conta la seva vida en el París de principi del
segle XX. Rilke va escriure l’obra entre 1904 i 1910, la qual cosa es
reflecteix en la seva prosa fonda feta per lluitar contra la mort. La història
d’aquest jove que ve de Dinamarca per fer-se poeta és tot un bell tractat de
saviesa fet amb una poètica en què les idees es fan descripcions i viceversa.
La traducció antiga revisada per Llovet és una festa.

Som un
fan absolut de la natura morta, del bodegó. Per això vaig passar un guster quan
una amiga em va fer conèixer el llibre col·lectiu: El bodegón (Galaxia Gutenberg / Círculo de Lectores). Hi ha textos
d’especialistes, de crítics com John Berger, Calvo Serraller, Castilla del
Pino, Peter Cherry, Gabriele Finaldi, Sánchez Vidal, Sam Segal, Natacha Seseña,
Alain Tapié i Bodo Vischer. Aquests són alguns dels dinou especialistes i
estudiosos que amb visions personals històriques, artístiques, sociològiques,
poètiques, etc., ens expliquen el naixement, la gestació, la trajectòria i
l’evolució d’un gènere pictòric, d’una forma de pintura tan essencial i
bellíssima. Un bon gruix de fotografies de quadres en color completen aquesta
magnífica i recomanable edició.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!