CONTRA LA POR i la foscor, MICROPOESIA d’ajo
Ajo clausura a la Casa del Lago el Festival de Poesía en Voz Alta a Mèxic. Defora plou. Escolt micropoemes i plou dins el meu cervell i tot jo faig olor de terra banyada.
La unitat de la llengua
J. M. Fonalleras
Escriptor i periodista
Fa uns dies, els meus fills petits van conèixer uns amics mallorquins, de Felanitx. A la pàtria de Bauçà i Barceló,
dels pèsols en diuen estiragassons. La cara dels meus fills quan van
sentir aquesta paraula estranya va ser antològica. També van saber que
un gat és un moix i que la tarda rep, a les Illes, el nom d’horabaixa. I
que són els cans, els que borden, i que una pepa és una nina i que una
nina és una nena. I que aquells extraterrestres estiragassons es couen
en una greixonera i no pas en una cassola. Els meus fills no han
estudiat mai mallorquí, ni menorquí, ni eivissenc ni formenterí, que són
les llengües que cal preservar, segons el president del PP balear, i
tampoc no han anat a classes de lleidatà. Pobrets. Però resulta que els
meus fills deuen ser superdotats perquè, sense haver obert mai un llibre
en aquestes parles tan exòtiques, són capaços de mantenir una conversa
amb una parella de Felanitx. S’entenen i riuen i s’expliquen acudits i,
quan un dels illencs diu al cambrer que vol un tassó tornen a badar la
boca, mentre beuen aigua en un vas, que és la manera que ells tenen de
parlar de l’humil «recipient destinat a contenir un líquid» que ja va
fer servir el mallorquí Ramon Llull fa 700 anys. L’amic de
Felanitx, quan sent parlar del beat no es treu el capell, perquè no en
porta, però si dugués un barret ho faria.
Edició Impresa
Versió en .PDF
Informació publicada en la página 6 de la secció de Opinión de l’edició impresa del dia 12 de octubre de 2010
VEURE ARXIU (.PDF)
Tornen l’estultícia i la niciesa, si és que mai han abandonat el vaixell del PP.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
La generalització de la banalitat
pot ser un arma de destrucció massiva,
per això tot el que es micro
no és cap generalització de la banalitat,
ni cap arma de destrucció massiva.
El discurs de la por o de la no por,
tanmateix pot esdevindre
amb en un acte terrorista de la por o la no por,
i caure en la generalització banal
con un arma de destruccio massiva,
Per què el fil del bó i el dolent
el benefactor o malfactor es tant fràgil
què sovint és co si el coneiximent
tinguera que passar pel filtre prim
i micro-scòpic del forat d’un alfiler.
La unitat és Hitleriana per definció, i la pregunta és qui va impedir la unitat hitleriana?.