Plagueta de Bord

Tenies entre les mans un llibre. Et veia entre les ombres matisades de les fulles dels ailants que s’esgroguïen lentament mentre llegies. Hauria volgut tocar-te sense que et temessis de res i gaudir tot sol d’aquesta fregadissa de pells. Delectatio morosa m’havia dit un amic que era la meva pràctica més corrent del desig. Volia saber què llegies. Et contemplava com es miren les coses immarcescents, com s’aprèn l’idioma de la tristesa. Les cobertes del llibre eren dures i els teus dits les estrenyien com si fossin pètals de rosa que es mustiarien sense un crit davant una pressió mínima. Estava segur que era poesia. Sempre t’havien agradat aquells humans que teixeixen mètriques, que entrunyellen les paraules per fer músiques. No podia tallar la teva lectura i em moria de ganes. Et veia del finestral estant, allà, entre la claror estantissa d’uns núvols de tempesta. Et sabia lluny. Em negava sense dir res. Vaig anar a cercar l’allargavistes. Només, no més, et tocava amb els ulls: aquells cabells que havia besat tants de cops feia molta d’estona, aquell clotell que havia mossegat una i altra vegada amb deler, aquella cintura que estrenyia amb força quan les nits em duien cap a les marors i les pors, aquelles cames llargues i amb uns pèls daurats que havia llepat com un ca, aquella estatura completa amarada d’una estimació d’absències: aquell cos que ja no estava dins les meves aigües amoroses. Després vaig mirar el llom del volum. La inclinació feia difícil la lectura.

[Imatge d’una carta de Delacroix Eugène.

Lettre autographe signée à Théophile Gautier
datée du 4 Août 1861: Il le remercie d’avoir prévu un article sur la
Chapelle des saints-Anges à l’église de Saint-Sulpice dont le décor est
presque terminé]

Vaig fer molts d’equilibris i vaig aconseguir desentranyar el títol: ÉMAUX ET CAMÉES.
Vaig tenir un calfred. Téophile Gautier ens havia unit feia massa temps. Vaig somriure amb dolor. Aquell libre era el meu primer regal.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!