Plagueta de Bord

Estimades persones sordes! Estimades persones
oïdores! Aquest manifest té unes intencions molt clares que volem fer sentir a
tota la societat oïdora: una acció de sensibilització social i de solidaritat
amb les persones que lluiten per l’eliminació de les barreres de comunicació
entre sords i oïdors, la igualtat d’oportunitats dels sords i la difusió de la
llengua de signes. Primer: Sensibilització.
Tots els oïdors ens hem de sensibilitzar, hem de prendre consciència que en el
si de la nostra societat hi ha una comunitat sorda. Han d’agafar consciència
les institucions públiques, privades, l’escola, la família, tothom. Els sords
solen ser invisibles en la societat dels oïdors, per la qual cosa s’hauria d’informar
sobre l’existència dels sords i els seus problemes quotidians en tots els
àmbits.

Segon: Reivindicar la llengua de
signes. És una llengua com el català, el castellà o l’anglès i que serveix
per a la comunicació dels sords. La llengua de signes és tan natural en la
persona sorda com en l’oïdor la llengua que parla. És una llengua rica, plena
de matisos, molt expressiva i amb la qual es pot comunicar qualsevol idea,
pensament o saber,com en les llengües orals. Els sords, són una minoria
lingüística per la qual cosa necessiten que la seva llengua sigui present a
l’àmbit acadèmic, tengui nombrosos intèrprets i pugui ser ensenyada des de la
infantesa a les escoles. Per exemple, la Llengua de Signes Catalana (LSC) es
troba inserida en el màxim organisme lingüístic del català: L’Institut
d’Estudis Catalans. Cal normalitzar la societat perquè es tengui present en
tots els àmbits públics la llengua de signes. Tercer: Identitat. Els sords tenen una identitat pròpia, lligada
profundament a la seva sordesa i tot el que també això implica, per exemple,
l’exercici de la visualitat, l’exercici del tacte, etc. i que passa, sobretot,
per conèixer i practicar la llengua de signes i poder comunicar-s’hi. Quart: Drets dels sords. Cal que la societat
reconegui els drets dels sords per fer-los efectius. Cal igualtat de condicions
entre sords i oïdors. Els sords tenen dret a viure feliços. Els oïdors poden
fer el camí de la vida sols amb la paraula. Els sords ho aconsegueixen amb el
signe i amb la presència de l’intèrpret, un pont de comunicació. Aquests
intèrprets haurien d’estar amb els sords des de l’escola a la universitat per
poder eliminar les barreres de comunicació. La comunicació és un dret
fonamental. Cinquè: Comunitat sorda.
Per a les persones que no hi senten, el seu silenci és la força per lluitar per
ser un més entre tots, i les paraules que s’escriuen a l’aire, la llengua de
signes, són la respiració de la seva vida, són el seu material de comunicació,
són la seva manera d’expressar-se, de dir-se, de viure, de ser. La comunitat
sorda vol rompre les barreres de comunicació entre sords i oïdors per poder,
plegats, seguir nous camins de contacte i d’interrelació. Com a oïdor,
m’atrevesc a dir a la comunitat sorda que les vostres paraules m’interessen,
que ens interessen a tots. Manllevant els versos del poeta Salvador Espriu,
vull dir-vos que les vostres “paraules vessen / de sentit. / L’aigua, la terra,
/ l’aire, el foc / són” vostres si us arriscau d’un cop a ser qui sou.

Sords i Oïdors, si ens coneixem, si ens solidaritzam,
si ens estimam, si lluitam plegats, canviarem el món!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!