RELAT DE «TENS MORT»


EIVISSA MON AMOR!

Treballam en la foscor; fem el que podem; dona’m el que tenim. El nostre dubte és la nostra passió i la nostra passió és la nostra tasca. L’altre és la follia de l’art.
Henry James

Hamat Xavier, això és una carta per descriure’t l’indescriptible. Encara em fa mal el pit de l’emoció de tot quant he viscut aquest dissabte u d’abril de 2006 que no podré oblidar mai. Estic exhausta i embullada i necessit escriure’t ara mateix perquè sàpigues tot quant em passa. Vàrem quedar així. Tu a Barcelona per estudiar arquitectura i jo a Palma amb la biologia marina.

(Aquella manifestació era una llavor del Kasal d’Okupes de les Vies, una fàbrica de somnis vora el Pont del Tren destruït. Amor i horror ben a prop. La bona gent, la gent bona arribava de per tot. La majoria era jovent. Música: tambors, percussions a voler, instruments d’aire. Alegria. Laetatus sum, la nostra frase!)

A principi de curs estava cop-piu i moltes de vegades t’escrivia que sentia un buit que no m’abandonava mai. Uns antidepressius, uns antihistamínics, em va dir que no havia de somatitzar els problemes, el metge. No vaig prendre els antidepressius. Hi havia prou coses que em podien produir tristesa. Tu, tan perdut, tan enfora. No et sentia. Mumare i mon pare s’havien separat feia un any. Allò, també, m’havia revelat que en la vida tot és transformació.


(Baixam pel carrer dels Oms de Palma. Veig en els crits, en les músiques, en la gent els colors de la bellesa i del despertar. Som despertadors. Jordi duu un nas de pallasso i em fascina amb els seus malabarismes: fa l’ullastre esbrancat. M’agafa per cridar i tremol fort com si em sortissin sismogrames a la pell. No hi ha la violència de la destrucció sinó la jubilació dels lleixius i les llevadures: humanor a les totes. Cervelltremolava.)

La universitat també va ser una frontera. Ens vèiem més poc amb AzizaYaltzin, amiga coral, que feia feina en un hotel. La penya havia quedat reduïda i dividida: Jordi Matamalas a la fàbrica de sabates de son pare, Sara Rovira estudiava periodisme a Madre Alberta, Felip Caminals disseny a Blau, Bob Norton navegava amb un oncle, Miquela Aguiló matriculada a hoteleria, Pep Trobat a filosofia. L’encontre fou a les cinc devora l’estàtua del rei en Jaume. Frase: No a l’autopista d’Eivissa. Un sol magnífic. Hi havia una gentada. Tots quedàrem sorpresos. Aziza havia tingut la primera informació. Una cadena de cels i de essaemaesses.

(Davant el Gran Hotel, Aziza em va dir amb un nigul als ulls: Maria estic embarassada. En aquell moment Pep, amb la bandera negra i llarga del No puc pus ens feia jutipiris. Em vaig aferrar molt fort a Aziza. Tremolàrem plegades. Caldria ajudar-la molt. Allò era una catàstrofe.)

Feia tant de temps que no ens vèiem que aquest encontre em va animar molt. Cadascú s’havia de fer una camiseta o dur una pancarta. Bob em passava un text per corregir —Contra els cacics, contra el corruptes, contra els mals governants! Ciutadans o vassalls?–, Felip m’enviava dibuixos amb bulldòzers que arrabassaven la carn de la terra, Pep preparava uns pasquins per tirar com a confetti —Prou de servir-se de les institucions per a l’interès particular! El Govern Balear fa obres sense expropiar. Sí a Ca na Palleva, can Malalt, can Puig. Prou de trames políticoempresarials de corrupció!


(Devíem ser devers tres mil i busques. Em sentia feliç per damunt el Born katrinaincirerat, crucificat, amb la penya que cridava No al ciment, No a l’asfalt, No volem autopistes! Ni a Eivissa, ni enlloc! Un jove va pujar al capcurucul d’una grua de les obres de l’aparcament municipal que s’ha carregat un pont àrab i penjà una gegantina pancarta: Autopistes NO! Tres mil justs bastarien a un profeta d’ara, em demanà Jordi molt a prop. I em vaig tirar als seus llavis molsuts. Els vaig engolir fins que vaig perdre l’alè.)

Maria Florit

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *