Màrius Torres: UN FAR DINS LA NIT TENEBROSA

Fogueregen els versos de Màrius Torres. Les paraules són paisatges on poder viure-hi. La música és la cadència dels alens de la vida, ell que des de ben jove en va saber tant a partir i patir de la mort. L’amiga i actriu Pepa López em contava ahir la festa verbal que li feren als llocs on va néixer, viure, patir, escriure i morir. Després acabaren menjant xocolata amb coca. La celebració de la paraula ha de ser joiosa.
Avui, 30 d’agost de MMX, centenari del seu naixement, quan m’he aixecat he posat la Cançó a Mahalta, musicada per Lluís Llach. El dia s’ha omplert de bellesa, de saviesa i d’amor. Gràcies Màrius Torres!
Estic molt content perquè molts de plagueters ja han contestat a la crida de Raons que rimen. La poesia bona amara la Xarxa, quina festassa! M’agradaria copiar els textos manuscrits al Sanatori del Puig d’Olena de totes les cartes que Màrius Torres va escriure per Mercè Figueras (Mahalta), però en faig un tast de l’homenatge lletral que ha fet el catosfer amic Entrellum.
Vet aquí el poema que canta en Lluís:
CANÇÓ
A MAHALTA
 

Corren les nostres ànimes com dos rius paral.lels.

Fem el mateix camí sota els mateixos cels. 

No podem acostar les nostres vides calmes:

entre els dos hi ha una terra de xiprers i de palmes. 

En els meandres grocs de lliris, verds de pau,

sento, com si em seguís, el teu batec suau 

i escolto la teva aigua, tremolosa i amiga,

de la font a la mar -la nostra pàtria antiga-.

 

[més festes per a Màrius Torres aquí]

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *