26 d'agost de 2010
Sense categoria
0 comentaris
TRISTESA PER LA MORT DE RAIMON PANIKKAR
EL MÓN S’HA EMPOBRIT PERQUÈ ELL NO HI ÉS: PERÒ ENS HA DEIXAT LA SEVA OBRA, EL SEU PENSAMENT I LA SEVA FUNDACIÓ VIVÀRIUM!
No sé si a ell li agradaria que em deixàs amarar per la tristesa.
Però no m’ho esperava i m’ha colpit.
Ra¡mon Panikkar és un dels homes més intel·ligents, amables i savis que he conegut.
A través dels seus textos —i d’un dia que vaig passar amb ell i amb Nadal Batle a Tavertet— m’he fet més bo i més humà.
He perdut un germà de l’ànima. Però viurà dins la meva vida.
Al jardí canten uns sebel·lins i passa una moto per la carretera.
Els sebel·lins no s’aturen de cantar un bell rèquiem per a ell.
Em va ensenyar a assaborir el vi i la vida!
Gràcies, mestre!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!