JOURNAL DE DÉSIR (X)
ESCRIVIM PERQUÈ AMB LA VIDA NO N’HI HA PROU
Torn depressa de caminar. Trepig les clapes de la lluna que crei i creix. Els grins m’engronsen cada passa. I per entremig un sebel·lí fa un solo molt de temps.
Cop en sec m’envesteix l’olor singular de les clovelles d’ametla. I veig tota una escenografia de la infantesa a cal padrí Biel de Santa Maria del Camí.
Allà, davall la volta gegantina del corral la màquina de pelar ametles deixava munts i munts, muntanyes de clovelles. Els meus cosins i jo hi pujàvem, les escalàvem, ens tiràvem per avall, ens impregnàvem d’aquella olor fresca, espessa, única. Amb el meu cosí gran, G., féiem excursions als porxos on hi havia els sacs amb els bessons pelats. Amb una pedra menjàvem ametles, trencàvem la closca i nyam!: d’amagat, en secret de tothom. I quan ja estàvem ben tips ens començàvem a tocar les braguetes fins que enravenàvem a les totes, ens baixàvem els calçons curts i per damunt els sacs ens la remenàvem un a l’altre. Ell me la descapollava, jo se la descapollava. Ell me la mamava, jo se la mamava. I torna’m-hi torna-hi amb les mans a les pixes bones remenades s’ha dit, fins que ens corríem com dos eixelebrats que gemeguen i fan alens espessos tapats de suor. Perfumats amb Eau de Clovella d’Ametla & Verrim.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!