JOURNAL DE DÉSIR (IX)
aquesta profunda adoració per les coses musties, pels reliquiaris passats de moda, pels perfums esbravats com el de rosa seca, per la reescriptura sempre seguida d’antigues notes o de començaments fracassats de poemes…
aquest gust secret pels líquens que com un càncer es mengen les estàtues del jardí, per les col·leccions d’objectes derisoris com la de capells de palla, pels estucs mig pelats i per les sedes menjades pel temps i el sol dels dies…
aquesta capacitat per sentir-me estranger en aquest món magnífic, sense possibilitats d’aclimatació ni d’ensinistrament, existint amb la senzillesa d’aquell que canta i deixa rere ell un eco fluix, un mormol, una vibració, una escuma, una irisació, un no-res…
aquesta tendència cap a l’inacabat, el refractari, l’excessiu, el mesurat, el menor, el contingut, de vegades un poc decoratiu, però magistral en els seus límits…
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Fil per randa tot ben endreçat, per a que no reste res sense endreçar.