Plagueta de Bord

LES BOQUES S’ADONEN A LA CONEIXENÇA

Intent caçar alguna cosa indecisa però decisiva. Voldria dir el revolt de les coses.
Alguna cosa que es juga en el moment actual en la meva relació amb el passat, amb el fet cultural, amb la civilització de l’escrit, amb el polític i l’íntim, amb la responsabilitat, petita i necessària, d’aquell que guixa per les parets d’una societat en què els mots es desdibuixen i es perden.
Intent fer créixer una energia de ficció en tot quant faig: dubt sempre seguir de les formes emprades, dels models de narració heretats, dels mots corrents, de la sintaxi comuna, de la retòrica a l’ús.
Vull fer de la llengua un lloc de creació i no un mitjà de comunicació o una forma d’expressió. Partesc a l’escapada davant qualsevol automatisme.
Escric fora camp, cerc guanys de densitat. L’imaginari, l’inconscient, les pulsions, els desitjos, les tempestes i els abismes de la vida íntima: tot m’ajuda, tot forma part d’una forma d’accés a estats altres.
La recerca m’erotitza com les esquelles de les ovelles que sonen dins la fosca de foravila, aquesta lluna en forma de cella de princesa mora que veig del gabinet estant o les pulsacions sobre les tecles d’aquest alfabet que em permet posar els meus pensament en net.
La recerca em mena on no voldria anar, on no hauria anat sense la seva pressió, sense el seu alè.
Pens en dones lletges i potent com Edith Sitwell o Gertrude Stein.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!