8 d'agost de 2010
Sense categoria
2 comentaris

rompre amb la tonalitat, la figuració, la perspectiva

Com podria incorporar totes les arts en l’escriptura?
Som sensible a tot allò que canta, als renous, als sons, a les cadències, als ritmes. Per això sent l’escriptura com una música. Però voldria fer l’obra d’art total. Per això incorpor colors forts als meus textos. I també, tan bé, voldria fer una llengua esculptòrica, tridimensional.
Venc d’una formació de la forma, de l’alè. Cal tenir cura de tots els detalls de la llengua, dels detalls de la llengua.
Em manca coratge, lucidesa i ambició. Tottemps em llegesc la cartilla: no m’he de repetir, he de concentrar sempre seguit el llenguatge, fugir de les receptes fetes, esberlar la complaença, minar el meu propi terreny per no poder retornar-hi, cremar els vaixells, cridar i cantar afrontant el silenci, desempallegar-me dels llocs comuns, provar, provar fins a l’escanyament.
Fugir, sempre fugir. Eludir les conclusions.
Imagina unes veus que arriben unes rere les altres i es perden els seus ecos dins el temps.
Renéixer sense aturall.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!