——Rien ne pourra faire que je ne me sois amusé
——Reemprendré la meva vida de nòmada i viatjaré per les rutes d’Europa, el terreny perpetu de les meves descobertes
——Saps que Kant deia que es mesura la intel·ligència d’un individu per la quantitat d’incerteses que és capaç de suportar?
——Dubt tottemps, de la gent, del món, dels fets, fins i tot del llenguatge que faig servir
——Saps que Flaubert escrivia no tan sols per als seus contemporanis sinó també per als lectors “â naître” i “pour aussi logtemps que la langue vivra”?
——Allò que travessa els segles no és la forma d’un nas o el color d’una mirada sinó la passió que el pintor haurà nodrit per a “ells”, per a aquestes “temes”, la necessitat que n’ha tengut.
——Saps que Plini contava que un osset és una massa amorfa, és la mare que llepant-lo, li dóna forma. Què és una forma? Una voluntat que pren cos. La realitat és un osset que encara no l’han llepat.
——M’amar de mots, de paraules caçades al vol, de frases que faig: és l’unica manera de sobreviure.
[Imatge Epifania de Miquel Àngel]
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!