Transsexuala pintant-se davant retrats de Marilyn
Has arribat esgotada. A la clínica Salern, Laura, has hagut de fer coa com si fos un vulgar Pac de la Seguretat Social. Per què et serveix l’assegurança caríssima? No pot ser mai que el mes d’agost hi hagi tants de malalts. El cirurgià t’ha fet una revisió a fons. Té els pits més espectaculars que he vist mai, t’ha dit contemplant la seva obra. Sí, doctor Servera, gràcies, són una obra mestra. Has sortit contenta. Notaves les mirades dels homes, i de certes dones, al teu escot cenyit per aquell camiser de seda estampat de pell de lleopard. A Alcampo has agafat un carretet i l’has tapat amb tota la roba d’hivern que volies rentar en sec. Per què a la tintoreria hi havia tanta de coa? Tenies cinc persones davant i has hagut d’aguantar quasi mitja hora. Volies arribar prest a ca teva, arreglar-te i esperar-lo. T’agrada esperar-lo. Vivies dins les esperes. Quan tornaves el carretet per recuperar el 50 cèntims has vist l’estol de gavines dins el cel de cap al tard cobricelat de niguls negres. Semblaven de Los pájaros, aquella pel·lícula tan inquietant. Les gavines xisclaven i era com si es reproduïssin dins l’aire. Has tengut por i t’has sentit tremolar. He de partir a l’escapada. Quan has arribat a l’autopista començava a fer fosca. Les gavines quedaven enrere. En entrar a ca teva t’has anat devestint a poc a poc davant la finestra amb una claror hemorràgica. Era com si la llum t’envermellís, et tacàs de suc de cirera, et convertís en una estàtua de sang. Has m¡rat molt de temps l’horitzó dels tres puigs que domines des de la teva cambra fins que t’has temut que tot era negre. Ha sonat el telèfon. No podia ser. No podia ser. Kàtia et deia que en Macià teu havia tengut un accident de moto. Que t’esperava a la policlínica Vistamar. Que era urgent.
[Foto Ferdinando Scianna]
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!