repàs la vida i obra de Bauçà, repàs les nostres relacions, l’estimava com a persona i com escriptor, ara només em queden els seus escrits que em donen vida i que formen un corpus que durà anys i planys per desentrenyar el misteris que desfà. La poesia és l’art de desfer, m’ho va dir un dia per devers Tarragona —en aquelles jornades de Literatures submergides— amb una veu fonda de to profètic. Crec que en Blai i ell són els dos únics poetes que he conegut que de vegades agafaven aquest to profètic (malgrat que ells mateixos ni es temessin, tan natural com ver) que m’entusiasmava, que em feia escoltar-los com allò que eren : un profetes dels segle.
Vet aquí un poema d’en Miquel Bauçà que em vaig aprendre de memòria:
Al final, s’ha comprovat, els camells
arriben a passar pel subtil cós d’una agulla.
Han batut el repte que els féu Crist
amb una sorprenent facilitat. Crist
no es va fixar en la gran perícia dels camells.
I el més trist és que solament ells troben
tota la salvació i la trustifiquen i ningú pus…
Els camells, un cop passat el cós de l’agulla,
s’estiren, s’espolsen, es fan netejar les potes,
peten de mans, demanen la premsa, el cafè, la copa,
el puro de la redempció, la colometa de la pau
i l’amnistia per tothom.
Hem d’admetre i no sense una certa pena
que ens han fet una gran jugada i tot això per culpa
de Crist, de l’angelical i bona fe de Crist.
Ara tot és tan confús, tan torbador…
Ara les nostres millors amigues són les seves estimades,
com Na Justícia, Na…
Pertot arreu un es troba amb els seus representants
armats o amb creus i vestits de negre per espantar-nos
i tots aquests ens produeixen un tristíssim cansament
que ens amera del matí fins al vesprre.
N’hi ha de camells segurs que, tirats de frac,
ens somriuen, ens deixen ensumar la flor que duen al trau,
ens donen feina i ens gratifiquen per Nadal.
Els camells insegurs, en canvi, fan mala cara,
tiren potades i duen el gep excitat. És cosa sabuda
que entre ells no es miren
amb massa bona cara. Tots es belluguen,
corren, es paren trampes, es foten la punyeta,
s’associen, es barallen, s’armen, es desarmen,
fan guerres, amnisties, armisticis,
fan mites, ens enganyen, colonitzen, maten negres,
independitzen, fan negocis.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
I que n’hi haurien dos treballant fent la mateixa feina de trillar el blat, i un seria considerat per al regne dels cels i l’altre no.
I pel mateix es pot deduïr que si n’hi ha dos esquerranosos o indepedentistes i un podria ser considerat dels seus per respectuos i guaitar els seus preceptes i l’altre ser considerat pitjor que un camell per l’ullal d’un alfiler.