LA COVA VERDA
VOLDRIA TENIR LA TECNÉ DE L’ORFEBRE QUE AJUSTA TOTES LES PECES PER REALITZAR LA JOIA COM CAL: PERFECTA
VOLDRIA TENIR EL RIGOR DEL MORALISTA QUE DÓNA TOTES LES ÈTIQUES EN PUNT DINS CADASCUN DEL SEUS MOTS: EXACTE
VOLDRIA FER LA MÚSICA DE LES PARAULES QUE DIGUÉS TOT AIXÒ ALHORA SENSE QUE LES LLIÇONS FOSSIN CLARES: TRANSPARÈNCIA
[…] nedava cap a la cova, per davall aigua, necessitava un àngel que em fes companyia, era la primera vegada que hi tornaria enguany al lloc sagrat, les algues eren verd fosc, una clapa d’arena d’una tenassa al costat d’un blanc refulgent, anava cap a la fosca de l’escletxa, cridava l’àngel quan entrava, cridava el missatger de tendresa i sense tèmer-me’n ja era dedins, dins la terra, dins la roca, dins la cova marina i tot el que m’envoltava era verd, verd maragda, verd pedra, verd herbei, verd clorofil·la, verd record, verd saba, verd mortal, i jo em rebolcava amb totes les forces en aquelles aigües en ebullició verda d’una gelor clara amb el sol que entrava per un altre forat al fons sobre aquells reguerols d’argila resplendent d’un marró d’avellana, i m’acostava de genollons sobre l’aigua-roca cap a la terra de l’origen i la banyava amb l’aigua de mar i la’m posava per tot el cos amb la lentitud del temps inacabable […]
per a l’amic Josep Maria Fonalleras
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!