Plagueta de Bord

ÉS TAN MAL D’ENTENDRE?
ÉS TAN MAL DE DEFENSAR?
SERIA MAGNÍFIC PODER SER CATALÀ LES VINT-I-QUATRES DEL DIA!
PER QUÈ FA TANT DE MAL AL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL AQUEST ESTATUT?
PER QUÈ SER CATALÀ HA DE SER UNA LLUITA CONSTANT?
PER QUÈ AQUESTA DRETA DEL PEPÉ ÉS TAN RÀNCIA, TAN NEOFRANQUISTA, TAN IMPERIALISTA, TAN MAL LLETADA?
PER QUÈ NO TENIM EL DRET ALS PLAERS, ALS GUSTS I A LES FELICITATS DELS CIUTADANS QUE PODEN VIURE AMB UNA LLENGUA, UNA CULTURA I UNA NACIÓ QUE ELS ESTIMEN, ELS PROTEGEIXEN, ELS AJUDEN A VIURE?
INTERROGANTS QUE ES RESPONEN D’ESMA, AI LAS!
AVUI SERÉ A LES SIS AL PASSEIG DE GRÀCIA DE BARCELONA PER DIR: SOM I SEREM UNA NACIÓ! NOSALTRES DECIDIM! NOSALTRES LLUITAM!
SI POTS, LLUITA, I, SI NO POTS, BATALLA! deia mestre Blai Bonet
Vet ací un resum d’alguns dels seus pensaments que em guien com un far dins les aigües procel·loses d’aquest temps incomportable:

Si pots, lluita, i, si no pots, batalla 

Veig el que passa aquí, a Mallorca, que gent desarrelada ens governa, i es
necessita molta cara per governar un poble si no s’hi tenen arrels. 

 Esper el dia que desapareguin tots els Estats, perquè aquest dia
desapareixeran tots els nostres mals. Una cosa és la gent, la nació i les
ciutats, i una altra l’Estat. Si desapareix l’Estat, desapareix el noranta per
cent del que va malament. 

Cada un dels homes és una excepció, quan l’ésser humà compleix la tasca
progràmatica de realitzar totes les seves possibilitats, les factibles i les
que, de moment, li semblen impossibles… I aquí es fa necessari, crec, afirmar
que únicament és l’home aquell que té una utopia. Tal i com únicament és una
nació aquell país que té una utopia. Una utopia i un programa ideat són la
mateixa cosa. […] Europa està a punt de desaparèixer a causa de la
desordenada passió particularista, que mena a considerar nacions i Estats els
territoris que no són res més que províncies de la nació d’Europa. Un Mercat
Comú no convertirà mai Europa en una nació. Un mercat no és res més que un
mercat. Un mercat no serà mia un programa existencial i popular humà. En aquest
sentit, la ferma substantivació real de Catalunya ha consistit sempre i
consisteix a ésser i a voler ésser una província de la nació d’Europa. 

El futur és el que cada exemplar humà té possibilitat de realitzar i que
encara no ha realitzat. Jo sempre tenc present que viure, sobreviure i
superviure són els tres espais progressius de futur de cada dia en cada un dels
homes. I el superviure, que és el viure en la forma més completa i mental
possible, és la creació artística, literària, escrita, que converteix els fets
de la vida en una presència i en una evidència per mitjà del llenguatge ordenat
en un espai no municipal, per dir-ho d’alguna manera. […] Traslladat tot això
a la tasca pública, política, el lema del creador del superviure, que és l’acte
i l’ofici d’escriure, és el mateix que el dels pacifistes d’arreu del món:
“Ni esquerra, ni centre, ni dreta, sinó endavant”. 

Per anar bé necessitaríem un sol president de la Generalitat per a tot el
País Català; perquè tampoc no cal dir Països Catalans. No. País Català i prou.
I un sol president. Un president per al País
Català.      El President de la Generalitat hauria de
ser-ho del Principat, de les Illes i del País Valencià. Això de les autonomies
ho espatlla tot. ÉS com el conte de la vella per no arribar-ho a tenir mai. Et
fan transferències de vint-i-cinc cèntims amb dues dècimes i s’obliden de la
geografia, el llenguatge i el tarannà, que són realitats històriques com una
catedral. 

PARAULA DE BLAI!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!