record com fer la sesta era sagrat els estius de l’arenal
a n’aquesta mateixa casa ran de mar de Son Verí Vell on pas una petita part de la meva vida vaig aprendre a fer la sesta
el pare ens obligava amb aquella autoritat que no admetia discussió
i m’agradava sentir des del llit les converses dels grans
i m’adormia
ara som un militant de la migdiada, de l’horeta, de la sesta i dels mil i un noms d’aquest temps després de dinar —l’estiu i totes les altres estacions, però molt especialment l’estiu— en què deixes el cos alloure, en què et relaxes, en què perds l’enteniment, en què desconnectes, en què somnies, en que dorms, en què fas un ronco petit, és igual,
i avui, potser el primer dia que per una excepció complexa no faig sesta, vull cantar amb totes les lletres el plers de la becaina, quasi sempre al llit, de després de dinar,
la duració és lliure
cadascú té això que anomenen bioritmes
[Foto de Joana Maria Roque al Palau dels Papes d’Avinyó d’uns cap barcelonians i d’un cap gòtic]
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Més sagrada que la Bíblia. Com tu, avui me l’he saltada (em costa d’entendre…) Se m’engega un no sé què estrany que no para de pensar.
La durada: els meus bioritmes demanen dues hores. Necessito temps per perdre o recuperar l’enteniment…