2 de juliol de 2010
Sense categoria
0 comentaris

tots estimàrem copi

 La cortesia delicada de
l’escriptor és deixar als lectors un bon jornal de feina. I Copi, el tendre,
irònic, divertit, fumeta, dibuixador de La
dona asseguda
, actor, autor, senyor i amic lleial i humorós dels seus
amics, ens ha deixat un bon jornal per passar un guster de bell nou als que ja
l’hem llegit, i obrir un univers d’aventures d’alta tensió verbal i plena
actualitat narrativa, teatral i trencaclosquera, a tots els que encara no el coneixen.

[Imatge de Miquel Barceló]

Pensava en
ell aquests dies perquè havia tengut
una història d’intriga i enigmes, que encara no ha acabat, amb un amic
de
l’època dels setanta a Barcelona. Allà el vaig conèixer en persona
després
d’haver llegit Le nouvel observateur
des de la segona part de la dècada dels anys seixanta del segle passat. I
d’haver devorat les edicions dels seus textos que publicava l’editeur
Christien
Bourgois a París. Veure’l va ser estimar-lo. Podria omplir planes dels
vespres
de la Rambla abans de la mort de Franco amb tot l’arrossegall de
«moderns» que formaven
l’humus d’una Barcelona en estat d’ebullició. I després
de la mort del dictador Copi va venir per celebrar la feta en aquelles
jornades
anarquistes del Parc Güell i en la muntanya russa d’espectacles,
projeccions,
performances, happenings i tots els noms de l’actuació que omplien cada
dia i
cada nit el Teatre Diana, ocupat per artistes de tota casta i condició.

I ara, com
una sorpresa bomba, em trob d’ulls amb
Copi que retorna de la mà del seu editor espanyol: Jorge Herralde. Obras
(Tomo I), El uruguayo, La vida es un
tango
, La Internacional Argentina
i Río de Plata (Otra Vuelta de
Tuerca, Anagrama) són 360 planes de festa copiana. Un pròleg de Maria
Moreno,
que m’ha donat una tracalada d’informacions molt valuoses que connoten
la vida
i l’obra de Copi, és l’entrada liminar i magnífica d’aquesta party
d’unes obres
que recoman amb tota la passió que Nabokov posava per defensar la
vitalitat
cervantina per damunt els segles. Copi, forever! Passar un horabaixa
devorant
Copi és un dels plaers més suculents i euforitzants que hi ha ara
mateix.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!