28 de juny de 2010
Sense categoria
0 comentaris

TERRA-MARE DE BARCELÓ A AVINYÓ (tesaurus avinyò I)

el cos ple de bellesa, amarat d’ètica, fet malbé de lucidesa, avió, cel, castella tan seca, tan marastra maragalliana, tan estrangera, te quatre i horror de la centralitat d’un llogueret que vol ser el centre de la misèria, ai!, arquitectes al paredó, més problemes iberiencs,  els ocells disparen contra els caçadors, overbooking, no quioscs, marsella, un alè amb màfia i tot, bullabesa, ca nostra, mesquiderrània, uf!, mar, mar, aiguamolls, sète, valery, il faut tenter de vivre!, però el vespre vaig saber que La mer, la merde toujours recomencée, ai las!, la camargue, sequera i verdor fosca, converses belles, gepeesa amb montserrat dirigint, el rhône, magnífica murada avinyonenca, la ciutat dels papes, els palau dels papes, elefant de broze dret cap per avall damunt trompa al centre de la plaça del palau dels papes, no li veuen els atributs entre tanta de pellerofa,  amic, sopar c. d. entre pedres precioses de la maison Jean Vilar i el pastís neoclàssic de l’hotel de ville, cuscus deliciós, llepadits missatge de welcome de miquel, mareses, descans amb finestra damunt rempart amb xiprer i tot, dormir, dormir i els somnis, dematí, petit déujeuner,  visita casalot Ivon Lambert, tres-cents peces i busques d’en miquel
miquel, de tot, quadres, escultures, papers, ceràmiques, vídeos, de tot i molt, m’enamor de “deux tomates rouges”  de MMX (no els puc penjar perquè aquest aparell diu que pesen massa. demà telefonar tècnic de vilaweb., penj la patata que barceló va dedicar a blai bonet) hores de visions, de tactes, de contactes, de fotografies, de pensar amb la punta del dit gros del peu i de la fava i del clotell i d’allà dedins, del pou que és un abís foforescent, cécile, amiga, calidesa de pell,  coneixença patrick modiano i michèle, impressió de lector fidel, senzill, rialler, delicat, fràgil, ens donam telèfons, dinar a l’hotel de l’europe on habitava el XVIII Madame Récamier (andre, joana, mari pepa, mayoral, trob alain planés, dominique, xus burés, etc.), el plàtan que té tres-cents anys ens protegia (continuaRÀ)

[acab d’arribar d’Avinyó. Estic amarat de bellesa, de lucidesa i d’altres herbes molt crítiques. ÇEl viatges fan sentir i fan veure . Tenc els cinc i un sentits ben desperts. UFFFFFF!]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!