20 de juny de 2010
Sense categoria
0 comentaris

LA VALL DE COANEGRA

Els origens del meu amor a Coanegra. Vaig
recordar que els meus padrins paterns eren de Santa Maria del Camí i per això
tota una part de la meva infantesa hi vaig viure. Dues finques del padrí foren
les meves Geòrgiques virgilianes. Les
quarterades del tancat de Son Bieló entre Santa Maria i Pòrtol on vaig viure totes les
estacions de les collites del fruits foravilers.


Vaig
fer de veremador a les
vinyes i vaig trepitjar els raïms al celler. A l’època de les messes de
segar i
a les de batre vaig conèixer el feiner dels missatges entre l’espiga de
blat i
el gra dins la sala de ca el padrí. Vaig collir ametlles, figues,
albercocs.
Vaig caçar granots a la bassa. Vaig viure en un temps clausurat. I ara
un tros
d’aquesta finca, perquè el banc d’Abel Matutes es va quedar una part de
les
terres que havien servit d’aval a una cosina meva que es va arruinar amb
un
hotel, s’ha convertit en una urbanització il·legal que té vint anys de
vida
sense que l’ajuntament santamarier hagi pogut fer res per demolir-la.
Així van
les coses, així va legalitat. I molts dels camps d’ametllers dels
voltants els
depredadors salvatges els han convertit en dipòsits de materials i
d’infraestructures de la construcció (i fins i tot un carronyer del
paisatge
s’ha muntat unes naus de plàstic blau clar). Ni les denúncies dels
veïns, ni la
“vigilància” dels ajuntaments de Santa Maria i Marratxí han aconseguit
que això
s’arrangi sinó que va a més (ara, fa quinze dies, un altre carronyer,
prepara
amb bulldòzers un ametllerar per transformar-lo en soll de construcció!).

El padrí tenia
també un trosset devora la possessió de Son Torrella. Allà vaig descobrir
la
bellesa i l’energia d’un paisatge de muntanya: la vall de Coanegra que
comença
al barranc format pel torrent de Coanegra, o del Freu, que està entre
les
muntanyes de la Comuna de Bunyola, d’uns vuit-cents metres, al
nord-oest, i la
talaia de cals Reis al sud-est entre el puig de Son Guitard i el puig de
Son
Agulla d’uns cinc-cents metres. Aquesta contrada, una vall closa entre muntanyes amables està
coberta de
pinars i alzinars. Allà també vaig aprendre el nom de moltes coses:
l’arbocera,
el llentiscle, l’estepa, el xiprell, el bruc; l’alzina, el pi blanc,
l’om, el
lledoner, el ciclamen silvestre, l’orquídea de bosc, la falguera; la
milana, el
xoriguer, la geneta, el mart, el mostel, etc. Aquell diccionari viu
entapissà
els meus estius. I vaig recórrer el camí vora les posessions
Son Palou,
Son Berenguer,
Son Gulla,
Es Celleràs,
Son Oliver,
Son Mates,
Sa Bassa de Cas
Barreter
, Son Roig,
Can Millo
(Son Farrí), Can Morei
(Son Far) i Son Pou
. I
vaig anar a la capçalera de la vall on vaig
entrar en un antic pou de mina fet pels àrabs que raja quasi tot l’any. I
vaig
beure a la síquia àrab, una magnífica i pràctica obra d’enginyeria mora,
el qanat. I vaig poder veure un dels molins
fariners, també de l’època àrab, de la Bassa de cas Barreters.
I
vaig entrar
en aquell palau de la natura: l’Avenc de Son Pou, una caverna de
cinquanta
metres d’alçada amb un gran forat obert al capcurucull que han cantat
poetes
tan diversos com Costa i Llobera, Joan Rosselló de Son Fortesa, Miquel
Dolç,
Pere d’Alcàntara Penya, Josep M. Llompart i fins i tot aquest cronista,
que
guanyà els anys setanta un premi de narració sota aquesta advocació.
Vaig
parlar molt a favor de la preservació d’aquest patrimoni de la humanitat
davant
les pressions de propietaris que tanquen camins i que posen, fins i tot,
barreres al torrent.
[Records dits en veu alta a Santa Maria del Camí per lluitar contra la destrucció de la Vall de Coanegra i encontorns. Els despredadors no dormen mai. Vius i ungles!]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!