13 de juny de 2010
Sense categoria
0 comentaris

TEULADERS

Piuladissa, plomissó, enlluernament, calor del migdia pre-estiuenc.
(Notes agafades al vol per no oblidar la intensitat d’aquestes sensacions.)
Tot d’una després:
Quan pujava per l’escala per anar a fer la migdiada (a les tres tocades) els he sentit amb el concert irregular d’un refilar salvatge; petits teuladers que han entrat per les juntes del capell de la torreta i han fet el niu dins el casal, lluny de les intempèries; okupes de ploma que em fan companyia i embruten, ai las!; mir cap amunt i veig les seves ombres bellugadisses entre un enlluernament d’aquest sol calidíssim. I cop en sec l’estupor —una estupor serena, calma, tranquil·la sense crispació ni esclat ni renou— una estupor íntima de ser allà, de tenir part a aquesta calor de la terra dins l’ombra fresca de la torreta.
Hi ha alguna cosa d’absolutament incomprensible, o que he sentit com tal, no dolorosament, sinó al contrari, amb la joia d’un regal imprevist com la visió d’un paisatge estimat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!