La torre navega sobre els ailants
He passejat per les clarors: aquest sol baix del capvespre que converteix els camps de civada en mars de pa d’or on caminen les ovelles toses, aquest contrallum de la Serra de Tramuntana que fa que tot el llom d’aquesta espinada de puigs gegantins sia una taca blavosa contra un cel de melassa, la successió de verds dels pàmpols que fan una escuma esmaragdina per damunt les parets de pedra seca menjades per les flors de card lilenques, aquests cruis de la terra argilosa del camí que trepig amb les meves masai com si surfejàs les sequeres, la calor d’un crepuscle ple de calitges sense ni una gota de vent que converteix l’atmosfera en un encenall de focs d’una serenitat geòrgica.
I quan faig el camí de retorn veig la torre de quatre aigües de Telloc que navega per un mar d’ailants i em fa un nuu a la gola perquè pens en el temps i el seu pas tan inclement, tan fugisser, tan comptat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!