10 de juny de 2010
Sense categoria
1 comentari

text de josep maria fonalleras

En Fono és amic meu. En Fono és un escriptor excel·lent, estimulant, que em fa escriguera. En Fono és un escriptor que no para. Per això, avui, com fa dos dies també donava els seus “recordos”, trec aquí la seva lletra perque tothom passi gust.
————————————————————————————————————————

<!–
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Calibri;
panose-1:0 0 0 0 0 0 0 0 0 0;
mso-font-charset:77;
mso-generic-font-family:roman;
mso-font-format:other;
mso-font-pitch:auto;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
@font-face
{font-family:”Lucida Sans Unicode”;
mso-font-alt:Geneva;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:swiss;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:-2147476737 14699 0 0 191 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin-top:0cm;
margin-right:0cm;
margin-bottom:10.0pt;
margin-left:0cm;
line-height:115%;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-fareast-font-family:Calibri;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-bidi-font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:CA;
mso-fareast-language:EN-US;}
p
{margin-top:0cm;
margin-right:0cm;
margin-bottom:13.5pt;
margin-left:0cm;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;
mso-bidi-font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:CA;
mso-fareast-language:CA;}
@page Section1
{size:595.3pt 841.9pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>

Noms en blanc sobre un fons negre  

Hi ha noms que són familiars i noms que ens evoquen països
llunyans. Hi ha noms que posaríem a les nostres filles i noms que no ens diuen
res. Hi ha noms que figuren al santoral i noms que en podríem dir exòtics i que
no sabem identificar amb cap figura de la hagiografia. Hi ha noms en blanc
sobre un fons negre. Hi ha noms tacats de sang i d’incomprensió, noms que ens
hauríem d’aprendre de memòria en una llista que ja no cal que s’amplïi més,
sisplau, per pietat, una llista que ja és massa llarga, una llista que mai no
hauria d’haver existit. Noms que són el resum escandalós d’una situació que ens
indigna i ens encoratja. Per què? A causa de la crisi econòmica? Potser sí. En
situacions desesperades, les reaccions humans pot ser que siguin més violents,
més sense sentit. ¿A causa d’un problema domèstic, d’una disputa? Segurament.
¿I no hi ha maneres civilitzades d’afrontar les penalitats? ¿A causa d’un
desengany amorós? ¿No saben els agressors que en aquestes qüestions no intervé
la voluntat de l’individu sinó l’acceptació comuna d’una convivència? ¿Que
convivència és justament això, viure plegats, decidir de viure plegats?

Ja sé que la reducció és perillosa i que és fàcil pontificar
des de la racionalitat i la distància. Que ningú no és ningú per donar lliçons.
Però també és cert que ja n’hi ha prou de suportar aquesta llaga profunda i
feridora. La denúncia és un acte de dignitat i valentia que tampoc no evita la
tragèdia, però almenys la fa pública. El que encongeix el cor és el lament
domèstic i callat, amb un final també anunciat. Costa dir res davant els noms
en blanc sobre un fons negre. Noms de dones assassinades que ens evoquen uns
altres noms de dones que hem estimat. Noms simples o compostos. Noms que
ressonen en la nostra consciència, que ens rebel·len. Noms. 

[Imatge de l’artista i amic Mateu Coll]

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!