Plagueta de Bord

Recordo un tub que contenia una mena de pasta que després
barrejaves amb aigua freda i es convertia en orxata de xufla. Venien el tub a
Can Rebull i després bevíem el litre d’orxata asseguts al balcó de la Rambla.

Recordo les patates fregides que compraven al supermercat
Star de Platja d’Aro. Era diumenge i tornàvem de la platja. Ens menjàvem les
patates, olioses, a dins del 600 i recordo que no hi posàvem quetxup ni res,
potser maionesa.

Recordo haver taral·lejat “Have yourself a Merry Little
Christmas” mentre llegia el “Recordo Judy Garland…” de Joe Brainard. Diu que
és una cançó “tan i tan trista” i és cert. Recordo que cada Nadal l’escolto i
cada any em sembla més trista.

Recordo haver plorat cada vegada que veig l’última escena
de’ “Els morts” de Houston. Quan en Donal McCann s’acosta a la finestra i neva
sobre Irlanda, sobre els vius i sobre els morts.

Recordo haver escoltat Niccola di Bari. Recordo que em
sabia de memòria la cançó del “cuore è uno zingaro” i recordo “Zaponetta ti
porto nel cuore”.

Recordo la tomba de Rafael al Pantheon. Recordo en Modest
Prats, que va ser el primer que em va traduir el poema en llatí de Pietro
Bembo. Recordo els antipasti de la Vecchia Roma, a prop del gheto, i aquelles
colossals carxofes jueves.

[Foto José Ramon Caubet Rovira]

Recordo el cossi d’aram on em banyàvem, de
petit, a casa
els avis, a Banyoles. El cossi d’aram, el plantaven dalt de la taula del
menjador.

Recordo la coca dolça de ca la Gracieta.

Recordo el panteix de la meva mare poc abans
de morir.
Recordo que la infermera li va pinçar les galtes. Recordo que li deia:
“Dolors,
m’escoltes, Dolors?”.

Recordo que la Laia va perdre una espardenya
dalt d’un
telecadira de la Cerdanya el mateix dia i a la mateixa hora que va morir
el meu
pare.

Recordo que poc abans de néixer la Laia, vaig
sopar en un
bar on hi havia tres anglesos borratxos. El Manchester United havia
remuntat la
final contra el Bayern amb dos gols en els últims minuts. Poc després va
néixer
la Laia.    

Recordo haver anat a saludar el senyor Pla,
de
Palafrugell, quan jo tenia tretze anys. Ens va rebre sota la xemenia amb
una
bata de quadres vermells.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!