ME’N RECORD
COM A FESTA PER A JOE BRAINARD I EL SEU LLIBRE I REMEMBER, ME’N RECORDO, TRADUÏT PER MÀRIUS SERRA I PUBLICAT PER L’AVENÇ UN PARELL DE “RECORDOS” PERSONALS.
Record l’olor
forta de les roses de tots colors que omplien la bacina quan feia d’escolanet a
l’església de Sant Josep de Manacor. Abans d’entregar una rosa a cada persona
que donava una almoina, l’ensumava.
Record un globus
molt vermell, que mumare em va comprar
a la fira del Ram. No vaig plorar quan es perdia damunt els terrats però
vaig sentir com un clau al pit.
Record els dinars
familiars de Nadal a cal padrí de Santa Maria del Camí. Allò era un banquet al
voltant de la taulota de fusta gran i el·líptica de cirerer on ens assèiem tots
—pares, oncles i cosins— presidits per la padrina Joana i el padrí Biel. El
nombre de plats era infinit, com l’alegria general, però dins els tels del
temps només em veig damunt una cadira recitant el poema après de cor i,
després, besant la mà del padrí quan em donava un sobre blanc amb el meu nom on
hi havia un bitllet de cent pessetes.
Record els nervis
per tota la panxa que vaig passar per anar, als meus disset anys, totsol i
entotsolat, des d’una pensioneta de mala mort rere la plaça de Sant Jaume de
Barcelona fins a la Universitat, on havia de fer l’examen per poder
matricular-me de Ciències Biològiques. No em vaig perdre.
Record els dies
de verema i, sobretot, quan trepitjàvem els raïms dins el cup amb tot
d’homenots amb els peus ennegrits pel suc i la rapa i amb els braços
aferrats a
unes cordes del sostre. Allò era un ball inacabable d’olors, de cossos,
de
suades, de sensacions noves. Després, al vespre, rere el gust d’un sopar
amarat
de vi negre, vaig tastar a voler el cos dur d’aquell missatge que
m’ensenyà els
plaers de la carn encesa i lluminosa dins la fosca del celler.
Record la primera
carta al pare, amb una cal·ligrafia anglesa ben neta i polida, on li
deia coses
que no pensava sense cap vergonya ni penediment. Potser allà, de ben
petit, ja
aprenia els miratges de la ficció.
Record la primera
palla que em vaig fer dins el llit manacorí als vuit anys. Em vaig
córrer, però
no em va sortir ni una gota de llet.
Record quan
mumare em va ensenyar a nedar: em va dur damunt l’esquena fins a un
llagut
enmig del mar, em va deixar aferrat a la barca i va partir dient: vine!
No sé
com ho vaig fer o desfer, però amb manotades, braçades i peuades vaig
arribar
fins a la vorera, on ella m’esperava amb els braços oberts.
Record la música
i la lletra d’Only you i el meu cos
aferrat a un altre cos amb tota la follia i la desesperació del desig
fora
corda, una nit al carrer del Carme 42-2 de Barcelona just davant les
teulades
de la Biblioteca de Catalunya.
Record l’Àngel de
la Mercaderia de la portalada de la Llotja de Palma una nit de març de
1969:
just davall les seves ales de pedra maresa vaig trobar l’amor encarnat.
——————————————————————————————————————————
INFORMACIÓ DEL LLIBRE:
|
|
Me’n recordo s’allunya radicalment de les convencions del gènere
Podeu veure’n una mostra aquí. |
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!