8 de maig de 2010
Sense categoria
1 comentari
FANFÀRRIA TRISTA
—Sentir. Sentir les espigues de civada, l’oronella, la inclinació solar.
La muntanya de roses bànksies color crema, apagades.
—Sentir la Serra blavosa: boirim.
—Sentir la remor del poema [el poeta eleva l’esdeveniment a la dècima potència. Mandelstam]. Les paraules que passen pel cos. La modulació que sensorialitza. Ès!
—Cadascú ha d’inventar la mirada. En l’aire, entre els garrovers, a prop del puig.
—Alumnes girats cap a l’escolt. Alumnes potser de si mateixos.
—Una lliçó intensa, llarga, dura.
—Diàlegs amb un sentit inexacte, amb clivells, amb urgències.
—Sensemar, sensesang, sencer.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
…acaba sent una investigació. I el resultat de la investigació ha de ser comunicat. La mirada haurà servit. Salutacions cordials Ma